A

A: nom. | Significat: designació de la lletra A. Abreviatura d'Altesa (A) i abreviatura d'Altres autors (AA).

A: preposició | Significat: expressa un lloc; una relació de direcció, de proximitat. | Lexemalogia: és un lexema mare català preposicional que ha generat moltes paraules compostes en la llengua catalana, com per exemple aïllar (a + illa), acompanyar (a + company), etc. i en d'altres llengües catalàniques, com ara aislar, acompañar (español), accompagnare (italià), accompagner (francès), acompanhar (portugués), etc. 

A: prefix. | Significat: no, sense, fora de. | Lexemalogia: és un lexema mare català que ha generat moltes paraules compostes en la llengua catalana, com per exemple asonant (a + sonar), alegal (a + legal), asocial (a + social), etc. i en d'altres llengües catalàniques, com ara asocial, asonante (español), assonante, asociale (italià), asocial (francès), associal (portugués), asocial, assonant (anglès), etc. (DS)

A posteriori: locució adverbial | Significat: amb posterioritat a, a partir de (lo dit, lo observat...). | Lexemalogia: expressió provinent del llatí, que al seu torn és formada de paraules d'origen català, com el lexema català preposicional a i la paraula derivada catalana posterior. (DS)

A priori: locució adverbial | Significat: amb anterioritat (a l'experiència), amb prioritat. Sense poder basar-se en l'experiència. | Lexemalogia: expressió provinent del llatí, que al seu torn és formada de paraules d'origen català, com el lexema català preposicional a i la paraula derivada catalana prior, que al seu torn és una abreviació de la paraula derivada catalana superior. (DS)

Ab: prefix, adverbi i preposició | Significat: prefix que denota allunyament, separació. (1) Preposició i adverbi que indica mode, manera. (2) Sinònim de la preposició amb. Com per exemple ab temor, ab lo pretext, etc. (3) 

 

Lexemalogia: lexema català que ha generat moltes derivades en llengua catalana, com abad, abadia, abduit, abús, abscés, etc. També ha creat derivades en altres llengües, com ara abuso, abad, abducido (espanyol), abuse, abbot, abducted (anglès), abus, abbé (francès), abuso, abate (italià) abuso, abade (portugués), abuzim, abat (albanès) i en altres llengües, com ara abadea, (basc), Abt (alemany), abad (gal·lès), etc. (DS)

Am o ham: lexema català i partícula de lexema. Nom. | Significat: Ganxo petit de ferro o d’un altre metall que, penjat d’un fil i proveït d’esquer, serveix per a pescar. (1) Aliment (2) Mare, dona que alimenta. Nodrissa. (3). 

 

Lexemalogia: lexema català i partícula de lexema, que ha format altres lexemes, com ara fam (f-am), mam (m-am), nyam (ny-am) i moltes paraules derivades en llengua catalana i en altres idiomes. 

 

L'origen d'aquest lexema podria trobar-se en el so am, que és sovint utilitzat pels nens, de manera instintiva, com pels adults, per a expressar que un aliment agrada o te bon gust. Per tant, seria un terme onomatopeic. 

 

El significat original del lexema am, per tant devia ser aliment. Ho veurem més clar si afegim una H a la partícula am i fem la paraula ham. Aleshores ham és un esquer, un aliment per caçar els peixos. El que ha passat aquí és que es devia acabar confonent el menjar amb el petit ganxo que subjecta el menjar. 

 

Aquesta partícula am també sembla relacionar amb les paraules ama (am-a) o mama (m'am-a), que fan referència a la mare. La dona, que és la portadora de l'aliment del nadó, la subministradora de la llet materna, del mam vital, passa a rebre el nom de l'aliment. El terme mam (m-am) també significa aliment en català, però un aliment begut, és a dir, líquid, talment com la llet materna.

Si s'acompanya am de l'article possessiu (m') apostrofat, ens trobem amb el lexema m'am o mam, que significa el meu am. 

 

Com hem dit, am o ham significa dona, de la mateixa manera que el seu masculí, om o hom, significa home. A més, cal observar que ama (am-a) és el femení d'amo (am-o). 

 

El terme fam (f-am) també relaciona amb am, o sigui, amb l'aliment, pel fet que defineix l'absència d'aquest. 

 

Així, del lexema am, han derivat paraules tan importants i relacionades com mama, mamella, mamar, però també fam, famella (no pas femella) o família. (DS)

Àbac: nom. | Significat: (1) Antic aparell de càlcul consistent en una estructura proveïda de filferros paral·lels, al llarg dels quals es fan córrer unes boles foradades. Calculador. (2) Llibre que ensenyava a calcular. (3) Taula coberta de sorra fina usada per a dibuixar, escriure o calcular. (4) Taula gràfica o quadre sinòptic de quantitats. (5) Taula destinada a jocs diversos. | Lexemalogia:: lexema català. Paraula catalana composta de la suma de la preposició A i el nom del déu solar de la mitologia catalana Bac (Bacus en llatí). El seu significat original referiria a quelcom entregat al deu Bac. En l'antiguitat un àbac era una taula destinada a mostrar les ofrenes de les divinitats als santuaris i a les cases. Posteriorment, la paraula va anar adquirint altres significats, com ara taulell, taula per a cercar i rentar minerals, taula coberta de sorra per a calcular o dibuixar i, finalment, el significat més recent, que fa referència a un aparell simple de càlcul. (DS)

Abacà: nom | Significat: Planta de la família de les musàcies (Musa textilis). Teixit elaborat amb la seva fibra. | Lexemalogia: paraula provinent del terme abaká de la llengua tagàlok. (DS)

Abacallanar-se: verb. | Significat: assecar-se com un bacalla salat, en sentit real o figurat. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del terme bacallà. (DS)

Abacial: relatiu o pertanyent a l'abad o abat, a l'abadessa o a l'abadia. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del terme català abad o abat, que al seu torn és una paraula catalana derivada del lexema mare català ab.

Abaciologi: nom | Significat: lloc, conjunt o llistat d'abats i abadesses. | Lexemalogia: paraula catalana composta dels termes catalans abacial i logi, que al seu torn són derivades dels lexemes catalans ab i lloc.

Abada: nom | Significat: abadessa. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema mare català ab. 

Abadal: adjectiu | Significat: relatiu o pertanyent a l'abad o abat, abadessa o abadia. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del terme català abad o abat, que al seu torn deriva del lexema català ab.

Abadalat /ada: adjectiu. | Significat: dit de la persona que no bada, que no està atenta. Badoc, ximplet. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del verb català badar, que al seu torn deriva del lexema català bad /a

Abadanar: verb. | Significat: abatanar. Donar a les pells o els cuirs el tractament necessari mitjançant cops repetits. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del verb català abatanar, que al seu torn deriva del verb català batre, que al seu torn deriva del lexema mare català bat (cop).

Abadejo o badejo: nom. | Significat: peix (Pollachius pollachius) de la família dels gàdids, similar al bacallà. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català ab. El seu nom deu provenir del fet que, juntament amb el bacallà, era un aliment consumit a les abadies, pel fet de conservar-se molt de temps salat, especialment durant els dies de Quaresma. (DS)

Abadernar: verb | Significat: acció d'afermar amb badernes | Lexemalogia: paraula catalana derivada del terme català baderna, que al seu torn deriva del lexema català bad.

Abadenc /a: adjectiu | Significat: Relatiu o pertanyent als béns, a la dignitat o a la jurisdicció de l'abat o de l'abadessa (1)  Dret que abats i abadesses tenien damunt terres o edificis. (2) | Lexemalogia: paraula catalana derivada del terme català abad o abat, que al seu torn és una paraula catalana derivada del lexema mare català ab.

Abat o Abad: nom. | Significat: Persona allunyada o separada. (1) Superior d'una abadia o comunitat de persones allunyada i separada. (2) Rector d'una parròquia. (3) Embotit de porc. (4) Tercera persona del singular del present del verb català abatre. (5) | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema mare català ab. Aquesta paraula ha passat a les llengües catalàniques, com ara abad (espanyol), abbot (anglès), abbé (francès), abate (italià), abade (portugués), abat (albanès), i a d'altres llengües, com ara abadea, (basc), Abt (alemany), abad (gal·lès), etc. (DS)

Abonyegar: verb. | Significat: alterar la forma a un objecte o ésser produint-hi bonys | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català bony. (CC)

Afortunat /ada: nom. | Significat: Que té sort. (1) Que actua amb diligència i encert. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català "sort", que al seu torn va originar la derivada "sortuna", atès que la fortuna relaciona amb la sort i no pas amb la fortalesa. Tanmateix, en algun moment determinat del passat, la cal·ligrafia antiga va fer confondre la S per una F, generant el terme "fortuna", que l'ha acabat substituint. De "fortuna" es va derivar "afortunat", que en realitat, originalment devia ser "asortunat" o "asortunada". 

Aid: nom. | Significat: ajut, ajuda. | Lexemalogia: lexema català mare que ha generat derivades en la llengua catalana, com ara el verb aidar, i en altres llengües, com ara aid en anglès o aider en francès, per exemple. (DS)

Aidar: verb. / Significat: ajudar. / Lexemalogia: verb català derivat del lexema català aid. (DS)

Allotjar: verb. | Significat: (1) acollir en una llotja o un edifici. Donar habitació a algú. (2) Fer lloc i encabir una cosa dintre d'una altra. | Lexemalogia: paraula catalana que deriva del lexema català llotja. (DS)

Assenyat: adjectiu. | Significat: persona que té seny. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català seny. (CC)

Atinar: verb. / Sinificat: apuntar bé a la tina. Quan una persona beu massa vi ja no atina o encerta a l'hora d'omplir la tina. En sentit figurat, encertar. Estar sobri. Estar encertat. / Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català 'tina'.

Aucel o Aucell: nom. | Significat: aucell, ocell, au.  Classe de vertebrats, integrada per animals homeoterms i ovípars, amb el cos cobert de plomes, les mandíbules en forma de bec i les extremitats anteriors transformades en ales aptes generalment per al vol. Eufemisme per a designar el penis. | Lexemalogia: Paraula catalana composta per dos lexemes catalans: au i cel. Au del cel. (OB)

Auca (animal): nom. | Significat: Oca. Nom donat a diverses espècies d'ocells de l'ordre de la família dels anàtids, més petits que els cignes, però més grossos i amb el coll més llarg que els ànecs, herbívors, gregaris i més terrestres que nedadors. Joc de taula que te com a protagonista aquest animal. Es un simbol sagrat dels occitans, pel fet de representar la deessa mare lluna o la nostra dama i també l'aliment vital o força vital provinent d'ella.  | Lexemalogia: Paraula catalana composta per dos lexemes catalans: au i ca (vegeu també oca ). Au i gos. El nom li ve de la seva actitud vigilant. Es diu que les oques són millors guardianes de les cases que no pas els gossos. (DS)

Auca (art): nom | Significat: Conjunt de petites estampes complementades cadascuna amb una llegenda. Composició poètica popular en rodolins que acompanya les estampes d'una auca. | Lexemalogia: paraula catalana derivada dels lexemes catalans Au i Ca. Au i gos. Aquesta composició s'anomena així per la seva similitud estructural amb el Joc de l'Auca o Joc de l'Oca, a causa de la seva distribució en caselles. Vegeu Oca (Joc) o Auca (Joc). (DS)

Auca (Joc): nom | Significat: joc de taula, amb un tauler amb daus, fitxes i unes caselles disposades en fila i seguint una estructura espiral que inclouen unes oques dibuixades en algunes d'aquestes. Es un joc d'atzar molt popular. | Lexemalogia: paraula catalana composta per dos lexemes catalans: au i ca. Au i gos. Vegeu també oca (animal) o Auca (animal) ). El nom li ve de la seva actitud vigilant. Es diu que les oques són millors guardianes de les cases que no pas els gossos. (DS)

Aura (fenomen): nom | Significat: Vent suau, alè. (1) Favor, acceptació. (2) Suposat halo que emet el cos humà i que l'envolta. (3) En psicologia, conjunt de trastorns, de durada molt curta, que precedeixen les crisis de certs estats neuropsíquics. (4) | Lexemalogia: paraula catalana composta del lexemes catalans Au i Ra (déu del sol). Podem deduir que el primer dignificat va ser el que refereix a l'ocell, que podeu consultar a Aura (ocell), i que després va passar a significar halo de llum (de tipus solar) que se suposa que emet el cos humà, pel fet de creure, l'antiga mitologia catalana, que l'home conté el déu sol (també anomenat Ra) en el seu interior.  

Aura (ocell): nom | Significat: Ocell falconiforme de la família dels catàrtids (Cathartes aura), de plomatge negrós i de cap i coll vermells, sense plomes. S'alimenta principalment de carronya, però també menja un ample ventall de productes, des de fruites fins ous d'altres ocells, i encara petits rèptils o mamífers capturats vius. Aura de cap groc: Ocell falconiforme de la família dels catàrtids (Cathartes burrovianus), semblant a l'aura, però de cap i coll de color groc. | Lexemalogia: paraula catalana composta, formada dels lexemes catalans au i ra. Es una au que arriba amb la calor del sol o que viu en zones càlides, amb sol. D'aquí el seu nom que fa referència al deu solar. El diminutiu d'aura ha generat el nom d'un altre ocell, l'auraneta o oreneta.

Auraneta: nom | Significat: també anomenada oreneta. Aucel de l'ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids (Hirundo rustica), de cua notablement forcada, amb les parts superiors de color blau fosc i les inferiors blanquinoses. | Lexemalogia: podria ser un diminutiu de la paraula composta catalana aura, integrada pels lexemes catalans au i Ra (déu solar). Vegeu aura (ocell). Les orenetes arriben amb la calor del sol, és a dir, a la primavera-estiu, d'aquí el seu nom. La paraula oreneta és una deformació del terme auraneta.