B

Bac: nom. | Significat: (1) divinitat de la mitologia catalana i romana. Déu del vi i de la vinya. També conegut com Dionís (2) Toro o brau. (3) Obac, obaga. (4) Recipient emprat per a obtenir el paper pintat destinat a guardes d'enquadernació. Estri emprat antigament pels estampadors per a entintar o sucar de pasta d'estampació els motlles. Tampó. (5) Caiguda contundent. (6) Vehicle transbordador que duu d'una riba a una altra d'un riu, d'un canal, d'un llac. | Lexemalogia: lexema català. Avatar del deu sol original de la mitologia catalana i present en la romana. També conegut com 'Dionís'. Es el déu del vi i de la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, simbolitzat sovint pel raïm. Bac o Vac és el masculí i marit de la deessa mitològica llunar Baca o Vaca. Un bac o vac és també un toro o brau. La mitologia catalana, igual que moltes altres mitologies europees, representa sovint el déu Sol amb la figura d'un toro o d'un bou. Algunes paraules i alguns topònims catalans encara fan referència a aquest déu, com per exemple 'Sant Llorenç del Bac' o 'àbac'. (DB)

Bacallà: nom | Significat: Peix de l'ordre dels gadiformes, de cos fusiforme i de color bru o d'oliva, que és objecte d'una pesca molt activa. De consum i cuina popular, es ven salat i sec o fresc. Persona molt seca (per analogia amb el peix salat). | Lexemalogia: paraula possiblement catalana que podria derivar del lexema català boca, atès que és un peix amb una boca exageradament gran. Potser fou un augmentatiu, de l'estil bocallut o bocallot.

Bacó: nom o adjectiu | Significat: Refereix al porc o a la carn de porc salada. Porc (animal). Persona bruta física o moralment. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català bac. Un dels símbols animals del déu solar Bac és el porc. (DB)

Bacona: nom o adjectiu. | Significat: Porca o truja (animal). Persona bruta física o moralment. | Lexemalogia: femení de bacó. (DB)

Barra:

Barret: nom. | Significat: capell. Vestimenta pel cap que ofereix protecció contra el sol o contra el fred a l'hivern en funció del material amb que és elaborada. També pot protegir dels accidents. | Lexemalogia: 'barret' és un diminutiu català del lexema català 'barra'. Una barra és una feixa o faixa, i un barret és un feix o una faixa tèxtil pel cap. Això es veu clarament en un dels primers tips de barrets documentats, les barretines, que són faixes tèxtils.

Barretina: nom. | Significat: barret petit. Lligadura o faixa (feixa) de llana o d'estam en forma de bossa que hom plega sobre el cap de diverses maneres. | Lexemalogia: 'barretina' és un diminutiu català de la paraula catalana 'barret'. Una barra és una feixa o faixa, i un barret és un feix o una faixa tèxtil pel cap. Això es veu clarament en un dels primers tipus de barrets documentats, les barretines, que són faixes tèxtils.

Basc: nom. | Significat: caixa, de fusta o de plàstic, per a transportar fruita, hortalisses, etc. Recipient.  (1) En sntit figurat: líquid o glop. (2) Individu del País Basc o que parla la llengua basca.(3) | Lexemalogia: lexema català, probablement derivat del lexema català 'vas', que ha originat derivades en llengua catalana, com ara 'basca' i 'basquet'. També ha originat paraules en llengües catalàniques, com ara 'basket' (anglès), (completar) (DS)

Basca: nom | Significat: Esvaniment, desmai. provocat per la xafugor. (1) Nàusees (2) Ànsia, angúnia, inquietud.(3) | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català 'basc', en referència a l'esvaniment provocat per la deshidratació per manca de 'basc' o 'vas', en referència al líquid que conté el recipient. (DS)

Basquet: nom. Diminutiu de basc. | Significat: Caixa, de fusta o de plàstic, per a transportar fruita, hortalisses, etc. Recipient. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català 'basc'. (AV)

Bat: nom. | Significat: cop repetit. (1) Bastó utilitzat pel batedor (2). | L'expressió obrir les finestres de bat a bat, significa obrir completament fins que les dues finestres topin amb la paret.| Lexemalogia: lexema mare català que ha originat moltes derivades en llengua catalana, com ara batre, batidora, combat, combatre, bategar, debat, batalla, etc, i en les llengües catalàniques, com ara batir, combate (espanyol), beat, combat (anglès), combattere (italià), combat (francès), etc, i en altres llengües, com ara kampf (alemany), betejë (albanès), baeddu (gal·lès), etc. L'orígen de bat és onomatopeic. Es el soroll que fan les coses quan es colpegen.

Batre: verb | Significat: Donar cops repetits. (1) Separar el gra de l'espiga a cops (2), fer caure fruits d'un arbre a copets (3), treballar algun metall a cops de martell fins reduir-lo a una làmina (4), aflonjar la llana a cops de bastó (5), copejar, apallissar algú. (6), copejar uns instrument de percussió (7), remenar a cops de forquilla (8), executar el cor els seus moviments, bategar. (9) Recórrer un territori fent-hi mal o donant-hi caça. (10) vèncer (11), lluitar, combatre (12), copejar amb un bat (13). | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català bat. 

Batidora: nom. | 

Batedor:

Batut:

Batalla:

Batallar:

Batec:

Bategar

Batussa:

Bes: nom | Significat: petó. Toc amb els llavis, que es clouen en el moment del contacte i després es desclouen, en senyal d'afecte, salutació, reverència, etc. Una cosa tocar suaument una altra. | Lexemalogia: paraula catalana. Lexema. Podria provenir de bec, que hauria evolucionat a beç i d'aqui a bes. Encara hi ha expressions, en diverse llengües, que relacionen donar-se el bec amb donar-se un bes o petó. Aquest lexema origina el verb besar i les derivades besada, en llengua catalana i un munt de paraules derivades en altres idiomes catalànics.  (OB)

Besar: verb | Significat: petonejar. Tocar amb els llavis, que es clouen en el moment del contacte i després es desclouen, en senyal d'afecte, salutació, reverència, etc. Tocar una cosa suaument una altra. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català bes. (OB)

Besada: nom. | Significat: acte de besar. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català bes. (OB)

Besadura: nom. | Significat: acte de besar. Senyal que resta en un pa a l'indret on, durant la cuita, es besava amb un altre. Porció d'una peça de terrissa que resta sense vernís pel fet d'haver estat en contacte amb una altra peça durant la cuita. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català bes. (OB)

Boca: lexema català. Significat: forat. 

Bocabulari: del lexema català boc / boca. S'hauria d'escriure així i no pas Vocabulari. O totes amb V o totes amb B.

Bocal:

Bogot: nom | Significat: boirina, boirina entre els cims. | Lexemalogia: paraula catalana. Utilitzada a Solsona. Podria haver generat el topònim de Bogotà, capital de Colòmbia, ciutat a gran alçada on les boirines són habituals. (AG)

Bony: nom. | Significat: Protuberància causada per un cop o qualsevol altra raó. Protuberància causada per un cop o qualsevol altra raó mecànica en una superfície. Turó. Cim arrodonit. | Lexemalogia: paraula catalana. Lexema català que origina diverses derivades en llengua catalana, com per exemple abonyegar, bonyegut, bunyol, bonyiga, bonyigar.  (CC)

Bonyegut: adjectiu. | Significat: amb protuberàncies. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català bony. (CC).

Bonyiga: nom o adjectiu. | Significat: caca, merda, excreció del bestiar. Buina | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català bony. (CC).

Bonyigar: verb. | Significat: bany o rentat de la roba mitjançant una fórmula que conté bonyiga o excrements de boví. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català bony. (CC)

Bor: nom. | Significat: déu de la mitologia catalana-occitana. Avatar del sol. | Lexemalogia: lexema català. El déu Bor és una divinitat mitològic solar d'origen catalano-occità, la memòria del qual ha sobreviscut sobretot en la mitologia dels països del nord d'Europa, menys afectats per la censura catòlica. El déu Bor dóna origen al topònim de la vila catalana de Bor, a la Cerdanya, atès que aquesta era la divinitat a qui van encomanar la seva protecció els antics fundadors de la població. Una llegenda relaciona La cova de la Fou de Bor de Cerdanya amb l'origen d'aquesta divinitat. Bor també dóna lloc al topònim de la vila occitana de Bordeu (Bordeus en català). (DB)

Bordèu: nom i topònim occità. Bordeus en català | Significat: ciutat portuària i un municipi occità. Capital històrica de l'Aquitània, situada a la riba de la Garona, al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània, en l'actual estat francès. | Lexemalogia: el topònim Bordèu és una paraula catalana composta dels lexemes catalans Bor i déu que indica que en els seus origens la vila fou encomanada a la protecció de la divinitat solar Bor, de la mitologia catalana i occitana. (vegeu Bor). (DS) 

Bordeus: vegeu Bordèu.

Bunyol: nom o adjectiu. | Significat: Massa de farina fregida, amb forma de bony, feta amb ous, llet i aigua, i de vegades ensucrada. Errada mal reparada. Nyap. Xapussa. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català bony. (CC)

Bus: nom. Lexema català. | Significat: Persona que es submergeix completament dins de l’aigua. | Lexemalogia: lexema català que ha produït moltes derivades en llengua catalana i en altres llengües. En llengua catalana ha creat els verbs bussar i capbussar i els noms capbussament, cabussament, capbussada, cabussada, cabussar, busseig, etc. 

Bussar: verb | Significat: submergir completament, ficar quelcom completament sota l'aigua. | Lexemalogia: verb català derivat del lexema català "bus". (OB)

Bussament: nom | Significat: acció de bussar. Submersió complerta. Busseig. | Lexemalogia: nom català derivat del lexema català "bus". (OB)

Busseig: nom | Significat: acció de bussar. Submersió complerta. Bussament. | Lexemalogia: nom català derivat del lexema català "bus". (OB)