Ca: nom. Lexema català | Significat: casa, llar. (1) Lloc, en genèric. (2) Gos. (3) Nom de la lletra k. (4) Interjecció: desmentiment: I ca!. (5) Estrangerisme: títol de sobirà utilitzat per les antigues hordes asiàtiques: el gran Ca (6) | Lexemalogia: lexema català que significa originalment casa o llar. El fet que les llars fossin vigilades pels gossos o cans segurament va motivar que aquest animal s'associés inexorablement a la casa i rebés el mateix nom, com si en fos una part integrant indispensable. Aquest fet indica, a més, que al país hi havia presència generalitzada de llops i/o que la gent tenia bestiar a casa. El lexema català "ca" és un lexema mare o lexema primari que ha generat lexemes derivats o secundaris en llengua catalana, com ara els lexemes catalans car, cal, can, etc. Cadascun d'aquests lexemes derivats ha generat moltes paraules. El lexema català "ca" també ha general moltes paraules derivades en altres idiomes. Respecte a la interjecció de desmentiment "I ca!", probablement és una mala transcripció de l'expressió "i què!", una possible contracció de "i què dius!".
Cabell:
Cabir o Cabiri: nom. | Significat: cabra mascle adulta. Boc. (1) En mitologia: sobrenom del déu solar Hefest, espòs de la deessa Cabíria i pare dels cabirs i les cabíries. (2) | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català cav, cava. Cabir ha generat els diminutius cabirol i cabiró o cabró. (DS)
Cabirs: nom | Significat: divinitats masculines i solars i, com a tals, relacionades amb el foc. Eren fills del déu solar Hefest i de la deessa lunar Cabira. Com a fills d'Hefest són déus de l'inframón, atès que les cabres viuen en coves i mines i, per tant, déus metal·lúrgics que se suposava que ajudaven el seu pare a la farga. Eren, per tant, habitants del món subterrani invocats sovint pels pagesos perquè afavorissin les collites. Aquest caràcter subterrani féu que s'identifiquessin també amb el culte als morts. Als cabirs no se'ls podia anomenar impunement, i normalment se'ls invocava com "els grans déus". Se sap que els antics fidels dedicaven una dècima part de les seves collites als cabirs. (DS)
Cabírides o Cabries: nom | Significat: En mitologia, avatars femenins de la deessa lluna i, com a tals, relacionades amb l'aigua. Eren filles de l'avatar català del déu sol anomenat Hefest i de l'avatar de la deessa lunar catalana anomenada Cabra o Cabira. Relacionen amb les aigües en totes les seves formes, com ara rius, llacs, mars i oceans. Protectores dels mariners i dels ports. | | Lexemalogia: diminutiu del terme català Cabira o Cabra, que al seu torn és una derivada del lexema català cav /a.(DS)
Cabiró o Cabró: nom. | Significat: cabra mascle jove. (1) En mitologia: avatar català del déu sol, fill de l'avatar català de la deessa lunar anomenada Cabíria i de l'avatar català del déu sol anomenat Hefest. (2) | Lexemalogia: diminutiu del terme català Cabir, que al seu torn és una derivada del lexema català cav /a. (DS)
Cabirol: nom. | Significat: Gènere de mamífers remugants de la família dels cèrvids (Capreolus sp), més petits que els cérvols, de cos elegant i molt ràpids. | Lexemalogia: paraula catalana. Diminutiu del terme català cabir que al seu torn és paraula derivada del lexema català cav o cava. El nom li prové de la seva similitud amb la cabra salvatge, però de menor tamany.(DS)
Cabra: nom | Significat: gènere de mamífer bòvid de la subfamília dels caprins, remugant, que inclou fins a nou espècies diferents, conegudes com a cabres o íbexs. La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie domesticada de la cabra salvatge (Capra aegagrus). El mascle de la cabra és el cabró. (1) Boig, foll, en sentit figurat. (2) Deessa mitològica Cabra o Cabira (Vegeu Cabira). (3) | Lexemalogia: paraula catalana derivada de cabir, cabira que al seu torn és paraula derivada del lexema català cav o cava. El nom de la divinitat i de l'animal és el mateix, atès que el terme cabra és la mateixa paraula sense la i entre consonants. Molts topònims dels Països Catalans i Occitània contenen aquest terme, probablement perquè relacionen amb alguna de les dues divinitats. (DS)
Cabrera: nom i topònim | Significat: lloc amb cabres. Cau o cova on dormen les cabres salvatges. Lloc on es desen les cabres domèstiques. (1) Emplaçament consagrat a la deessa Cabira o al déu Cabir. (2) Illa de Cabrera. Petita illa situada a 13,5 km al sud de Mallorca, Illes Balears. És la més gran de les illes i illots que conformen l'arxipèlag de Cabrera (3) Cabrera de Mar. Municipi de la comarca del Maresme, Catalunya. (4) | Lexemalogia: paraula catalana derivada del terme català cabra, que al seu torn és paraula derivada del lexema català cav o cava. El topònim de la població de Cabrera de Mar i de l'Illa de Cabrera fan referència a dues localitats consagrades a l'antiga deessa lunar i marina Cabira. (DS)
Caca: nom. | Significat: terme infantívol per a designar els excrements. (1) Brutícia (2). | Lexemalogia: Paraula catalana derivada del lexema català "ca". Tant pot designar al gos o ca, animal que fa les seves necessitats de manera ben visible, com a la casa o ca, lloc on el nen fa les seves necessitats quan és nadó.
Cal: nom i verb. Lexema català secundari. | Significat: com a nom: llar, casa. (1) Com a lexema: Escalfor. (2) Com a verb: ser necessari, requerir-se. | Lexemalogia: lexema català que ha originat moltes paraules derivades. Prové del lexema mare o primari "ca", que també significa casa o llar. "Cal" és una contracció de "Ca" + "el" (article) o "Ca" + "la" (article), que ha generat un lexema derivat o secundari. la llar o la casa relacionen amb la llar de foc, és a dir, amb l'escalfor, amb la "cal-or". La llar o casa és calenta. "Calent", "calor" deriven del lexema "Cal", com "escalf" o el verb "escalfar". També la "calç" viva, que crema, pot derivar del lexema "cal". I, d'altra banda, el lexema català "cald /a", derivat de "cal", també significa "calor" o "calent". Així, un "caldo" és un líquid calent i una "caldera" o un "calder" és on es calenta el líquid. Quan fa "calda" és perquè tenim calor. I les "caldes" són fonts d'aigua calenta. Tot plegat, paraules derivades del lexema terciari "cald", que prodria provenir del lexema secundari "cal", que podria derivar del lexema primari "ca".
Calavera: nom | Significat: esquelet del cap de l'ésser humà. (1). Esquelet en general (2). Embarcació medieval també coneguda com caravel·la (3) | Lexemalogia: Paraula catalana que prové del lexema català calb o calv. L'os no té pèl, és calb. Pel que fa a l'embarcació, l'historiador Manel Capdevila proposa que el nom prové del fet que una caravel·la manté el mateix disseny que una calavera a l'inrevés.
Calent
Calor
Cald / calda: Lexema català terciari. Significat: Calor, escalfat. (1) Font natural d'aigua calenta (2) | Lexemalogia: lexema català terciari derivat del lexema català secundari "cal", que també significaria "calor" o "calent". El lexema "cald" ha originat moltes paraules derivades en llengua catalana. Així, un "caldo" és un líquid calent i una "caldera" o un "calder" és on s'escalfa el líquid. Quan fa "calda" és perquè tenim calor. I les "caldes" són fonts d'aigua calenta. Tot plegat, paraules derivades del lexema terciari "cald", que podria provenir del lexema secundari "cal", que podria derivar del lexema primari "ca".
Calder
Caldera
Calderer
Call: nom i lexema català. | Significat: via o camí estret format per l'aigua d'un riu en passar encaixat entre dos turons o roques. (1) | Pas o camí estret i enclotat entre dues parets. (2) Barri medieval jueu. (3) Durícia a la pell. (4) Falca de metall. (5) Formació òssia de soldadura. (6) | Lexemalogia: lexema català que ha generat moltes derivades a la llengua catalana (com per exemple callositat, callista, encallar, callar, etc) i a les llengües catalàniques (com per exemple calle, cayo, encallar, callar, en espanyol, call, en anglès, etc.). Un significat primerenc de call pot ser el que refereix a la via estreta creada per un riu a la roca a causa de la constant erosió de l'aigua. Aquesta accepció provocarà les altres: camí estret entre dues parets. En aquest sentit també cal entendre l'accepció de durícia a la pell produïda pel fregament constant, tal i com l'aigua erosiona la pedra. I al seu torn, de la durícia a la pell deriva l'accepció òssia. Finalment, el sentit de falca també s'hi deriva per entendre que la falca fa la seva funció sempre exercint la seva pressió en un espai estret. TEl fet que "call" signifiqui també vila medieval jueva, deu relacionar amb els seus característics carrers estrets. (OB)
Callar: verb | Significat: deixar de parlar. (1) Fi de l'emissió de so un animal o objecte. Silenciar. (2) | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català call. Un call és un camí estret, com també ho és el coll. Callar podria provenir d'una breviació del verb encallar. Callar és encallar o obstaculitzar la veu o l'aire que la produeix. No deixar sortir la veu.
Callista: nom. | Significat: sanitari especialitzat en el tractament dels calls. Pedicur. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català call.
Callositat: nom. | Significat: durícia a la pell produïda per la fricció. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català call.
Cam, cama: nom i lexema català. | Significat: part de les extremitats inferiors locomotores de l’ésser humà, compresa entre el peu i el genoll. (1). Part del mitjó o de la mitja que correspon a la cama. (2) Pota d'un animal o objecte. (3) Conjunt de cabeces d’alls subjectades per les cues a una trena i que equival a la meitat d’un forc. (4) Cadascuna de les dues peces de la xarxa de pesca unides al cop (5) | Lexemalogia: lexema català que ha originat moltes derivades en llengua catalana i altres idiomes. En català trobem camí, caminar, caminant, caminada, encaminar, descaminar, etc. En altres llengües tenim camino, caminante, caminar (espanyol), cammino (italià), (OB)
Camí
Caminar
Caminant
Caminada
Caos: llatinització -us del lexema català cau. nom. | Significat: en mitologia i filosofia és l'estat de buidor, confusió o desordre dels elements que hauria precedit a l'existència o organització de la matèria. Un forat o buit sense fons on tot cau de manera incessant. El lexema original és cau però ha estat llatinitzat com caos. (Veure el lexema cau). (1) En mitologia catalana, Cau és el déu primordial. Ramon Llull identificava el cau o caos com la primera matèria creada per Déu. (2) | Lexemalogia: llatinització -us del lexema català "cau". Més correctament s'hauria de dir cau. Un forat o buit on tot cau és un "cau". Vegeu "cau". (DS)
Cap: nom | Significat: part superior del cos d'un animal. Persona que ocupa un lloc de preferència. Lloc preferent, central. Part més alta d'una cosa. Inici d'una cosa. Sortint geogràfic. | Lexemalogia: lexema català que ha generat moltes derivades a la llengua catalana (com per exemple capità, capítol, capvespre, etc.) i a les llengües catalàniques (com per exemple capo, en italià, captain, en anglès, etc.). (DS)
Capa:
Capar: paraula catalana derivada del lexema català 'cap'. Verb. Deixar sense cap o sense una part. Tallar. Castrar. (DS)
Capat: paraula catalana derivada del lexema català 'cap'. Adjectiu. Sense cap o sense una part. Tallat. Castrat. (DS)
Capbussar: verb. | Significat: submergir el cap. (1) Nedar per la superfície ficant el cap sota l'aigua o submergint el cap i el cos breument sota l'aigua (2). Trabucar, capgirar. (3) Alçar i abaixar alternativament la proa i la popa un vaixell. (4) | Lexemalogia: verb català derivat del lexema català "bus". (OB)
Capbussament: nom. | Significat: acció de submergir el cap. Capbusseig. (1) Acció de nedar per la superfície ficant el cap sota l'aigua o submergint el cap i el cos breument sota l'aigua (2). Trabucar, capgirar. (3) Alçar i abaixar alternativament la proa i la popa un vaixell. (4) | Lexemalogia: nom català composta, provinent dels lexemes catalans "cap" i "bus". (OB)
Capbusseig: nom | Significat: acció de submergir el cap. Capbussament. (1) Acció de nedar per la superfície ficant el cap sota l'aigua o submergint el cap i el cos breument sota l'aigua (2). Trabucar, capgirar. (3) Alçar i abaixar alternativament la proa i la popa un vaixell. (4) | Lexemalogia: nom català composta, provinent dels lexemes catalans "cap" i "bus". (OB)
Capellà: nom. | Significat: Sacerdot titular d'una capella o capellania. Sacerdot o religiós en general. Esquitx de saliva. En botànica, bàbol. En fauna, peix mòllera. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català cap. Els capellans duien una capa antigament, molt probablement d'aquí els ve el nom. També els pot venir de ser els caps religiosos de la vila. Relaciona directament amb capella.
Capital: nom o adjectiu. | Significat: Principal, que constitueix el cap, la part dominant o vital, d'una cosa. Ciutat o vila principal. Que implica la pèrdua del cap, de la vida. Lletra majúscula. Fons de riquesa acumulada. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català 'cap'. (DS)
Capitoli: nom. | Significat: Edifici del cap, edifici principal, centre de poder. Temple principal. En mitologia: temple dedicat a la Tríada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català 'cap'. (DS)
Capell: paraula catalana derivada del lexema català 'cap'. (DS) (completar)
Capil·lar: Capell: paraula catalana derivada del lexema català 'cap'. (DS) (completar)
Capirot:
Capità: paraula catalana derivada del lexema català 'cap'. (DS)
Capitania: paraula catalana derivada del lexema català 'cap'. (DS)
Capítol: paraula catalana derivada del lexema català 'cap'. (DS) (completar)
Capitular: paraula catalana derivada del lexema català 'cap'. (DS) (completar)
Capir: paraula catalana derivada del lexema català 'cap'. (DS) (completar)
Capó: paraula catalana derivada del lexema català 'cap'. Pollastre castrat. Part davantera d'un automòbil. (DS) (completar)
Caporal: paraula catalana derivada del lexema català 'cap'. (DS)
Capritx: paraula catalana derivada del lexema català 'cap'. Propòsit vingut a algú sobtosament al cap o pensament (DS) (completar)
Caputxa: paraula catalana derivada del lexema català 'cap'. (DS) (completar)
Caputxí:
Catúfol: nom. | Significat: recipient que, muntat sobre una corretja o una cadena sense fi o una roda de sínia, serveixen per a treure aigua de pous, efectuar dragats o transportar materials. | Lexemaogia: paraula catalana que derivada de la paraula catalana "caduf". Sovint el so de la D es confon amb la T.
Cau: nom. | Significat: forat, buit. (1) Refugi que certes bèsties caven a terra per amagar-s'hi. (2) Acció de caure (3) Esplai juvenil. (4) Joc de cartes. (5) Déu de la mitologia catalana que representa la buidor original cosmològica. El concepte va ser llatinitzat en la paraula caos. (6) | Lexemalogia: lexema català que ha originat moltes derivades en aquesta llengua, com ara causa, encausar, caus (o caos), caure, cautivitat o captivitat, cautela, causa, caua o cava, cauar o cavar, encauçar, encauar, etc. També ha originat moltes derivades en altres llengües catalàniques, com ara cause (anglès). Relaciona amb el lexema català cav o cab. El concepte cabre, per tant, seria entrar al cau o cav. La primera accepció del lexema call és la de forat o buit. Aquesta va originar el verb caure (o baixar al cau o al buit). I al seu torn, el concepte mitològic de cau o caos, significant la manca d'estabilitat o d'ordre, la buidor, que és el que precedeix a l'existència. Després va venir l'accepció de refugi o amagatall. En tot cas, el lexema cau pot derivar del lexema primari "ca", que indica casa o lloc. "Cau" podria ser ca + u. (DS)
Caure:
Causa: nom. | Significat: Tot allò que explica d'alguna manera l'origen, l'existència o el canvi d'una altra cosa. Raó o principi que explica una acció. (1) Procés judicial, especialment de tipus penal. (2) Conjunt de valors o interessos que cal defensar o fer prevaler. (3) | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català 'cau'. En algunes filosofies el caus o caos és el que precedeix a tot ordre i, per tant, la causa inicial de tot lo existent. A la mitologia catalana, el déu Cau (llatinitzat com a Caus o Caos) és l'inici de l'existència, atès que és el desordre primordial abans de l'ordre establert per déu o la natura. D'aquí que la paraula 'cau' hagi generat la paraula 'causa', que fa referència a aquest moment previ de l'origen o l'existència de quelcom, a la raó que explica una acció. (AV)
Cav o cava: nom. | Significat: cau, forat, clot, cova. (1) Celler, cava. (2) | Lexemalogia: El lexema català Cav relaciona directamet amb el lexema català cau. Un cav o una cava és un cau. Sovint la lletra U era confosa amb la lletra V, atès que en la grafia clàssica tenien el mateix símbol. El lexema cav ha generat el verb català cavar, també ha generat derivades en llengua catalana, com ara excavar o cavitat, i, finalment, en altres llengües catalàniques (citarles). Cava és el femení del lexema cav. També relaciona amb cova. Una cova és una cava. D'altra banda, el verb cabre relaciona directament amb caure. Cabre és l'acció de caure o entrar al cau o a la cava. Igual passa amb el terme encabir. El nom de l'animal cabra també prové del lexema cav i relaciona amb la cova o cava. Es l'animal que es guardava a les coves. (DS)
Cavar:
Cendra o cendre: nom. | Significat: residu mineral pulverulent de la combustió de la fusta, del carbó, etc. (1) Residu de la combustió del cos humà. Cendra considerada com a símbol de penitència, com a símbol de la dissolució del cos. (2) | Lexemalogia: paraula catalana. Sembla que relacioni amb "cedre".
Cementiri, cementeri o Sementiri: nom. | Significat: Lloc on s'enterren els morts. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del terme català "sement", que significa "llavor". La seva ortografia més adient seria "sementiri".
Cloc: nom. | Significat: campana. So de la campana, potser les primeres eren de fusta (1) So que fa la lloca o gallina. (2) | Lexemalogia: lexema català mare que ha generat derivades en català (cloquer, respecte al significat campana i cloc-cloc, respecte al significat lloca) i en altres idiomes, com ara la paraula anglesa clock. (AV)
Cloc-cloc: nom. | Significat: lloca. | Lexemalogia: paraula catalana composta de la repetició del lexema català cloc, en el sentit de so que fa la lloca. (DS)
Cloquer: nom | Significat: campanar | Lexemalogia: paraula derivada del lexema català cloc. (AV)
Coc: nom. | Significat: cuiner. En microbiologia bacteri de forma aproximadament esfèrica. En botànica, cadascun dels carpels d'un fruit sincàrpic, monosperms, generalment secs i que se separen en la maturitat. | Lexemalogia: lexema mare català que ha generat moltes derivades en llengua catalana (cocció, coccir, etc) en les llengües catalàniques i en altres llengües influïdes pel català. (DS)
Co: preposició i abreviació. | Significat: entre nosaltres (com a preposició). En química: abreviació del cobalt. | Lexemalogia: lexema mare català que ha originat la derivada com i que, com a preposició, apareix en moltes paraules catalanes, aportant el seu significat. (DS)
Col:
Colò /na: nom. | Significat: Pagès o pagesa que durant el Baix Imperi romà restà adscrit a la terra i la conreà mitjançant el sistema de colonat. (1) Persona que forma part d'una colònia. (2) Pioner, primer habitant enviat per l'invasor a una zona conquerida o reconquerida (3). | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català col. Els colons eren pagesos que cultivaven cols, uns vegetals molt alimentaris i de conreu agraït per a qualsevol mena de terra i de clima. Es un dels primers vegetals que es devien plantar en terres mai conreades perquè arrela i produeix amb facilitat i en abundància. El terme va passar a significar 'primer habitant o pioner enviat pel descobridor o l'invasor' a un territori. Aquesta paraula ha estat mal interpretada i mal recollida com a colon /a. (DS)
Colon /a: Corrupció dels termes catalans colò i colona. Vegeu colò /na.
Colonat:
Colònia:
Colonial:
Colonitzar:
Colonitzador:
Còlon: Corrupció del terme català culò. Vegeu culò.
Com: adverbi, conjunció i preposició. | Significat: de quina manera, a mesura que (com adverbi). Pel fet que, com sigui que (com a conjunció). Entre nosaltres (com a preposició). | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema mare català co. (DS)
Combat: nom | Significat: acció de combatre o de batre's. Lluita, enfrontament, batusa. | Lexemalogia: paraula catalana composta derivada de la preposició catalana com (entre nosaltres) i bat (cop), significant, literalment, cop entre nosaltres. (DS)
Combatedor, combatedora:
Combatent:
Combatible:
Combatiment:
Combatiu, combativa:
Combativitat:
Combatre: verb | Significat: batre's entre adversaris. Lliurar combat, lluitar, enfrontar-se. | Lexemalogia: paraula catalana composta derivada de la preposició catalana com (entre nosaltres) i del verb català batre (colpejar repetidament), significant, literalment, colpejar-nos. (DS)
Cop o Colp: nom | Significat: cop. En botànica, solc d'un gra de pol·len. | Lexemalogia: lexema mare català. Ha donat origen a moltes paraules derivades en la llengua catalana, com ara colpejar, colpat, colpejador, colpejar, colpidor, colpidorament, colpiment, colpir, colpisme, colpista, esculpir, escultar, inculpar, exculpar, etc. També dóna lloc al terme culpa (colpa, originalment) i a les paraules derivades d'aquesta. La culpa és una falta o un pecat que es pot entendre també com un cop a la consciència i a l'ética d'una persona. Trobem derivats d'aquest lexema a totes les llengües catalàniques i en llengües influides pel català, com ara l'italià (colpa, colpevole, colpevolezza, incolpare, colpire, scolpire, scultore), l'espanyol (colpe, colpar, culpa, culpar, golpe, golpear, culpable, culpabilidad, culpado, culposo, esculpir), el basc (kolpe, kolpatu, eskultorea, skultura), el portuguès (culpa, culpar, culpado, desculpar, culpabilidade, culpado, culpável, culpando, culposo), el francès (coulpe, culpabilité, coupable), el romanès (sculpt, sculptor), el llatí (culpa/ae, culpo, sculptura), albanès (skulptor, skulpturë, skulptura), danès (skulptør) i l'anglès (culpable, culprit, sculpt, sculptor) (DS)
Colpa (també anomenada culpa): nom | Significat: falta més o menys greu comesa voluntàriament o un pecat, per acció o omissió voluntària, contra la llei de Déu. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema mare català colp i de la seva derivada colpar (verb). D'una manera metafòrica, colpar és colpejar algú. (OB)
Cor: nom i lexema català.
Cord o Corda:
Corder:
Cordovà o Cordovar: nom. | Significat: lloc, taller o factoria on es realitzen cordons o altres artesanies amb els budells o la pell adobada de corders, marrans o moltons. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català corda. Un cordó és un diminutiu de corda, i el lloc on es fan cordes o cordons de pell o budells de corder és un cordovar. Aquesta paraula podria haver donat origen al topònim de la ciutat de Cordova, on és conegut que hi havia una important indústria d'artesanies amb pell adobada de moltó. (EB)
Cova:
Cuix, cuixa: nom i lexema català. | Significat: Part superior de la pota dels vertebrats, especialment la corresponent a l’extremitat posterior. (1) Part de la cama des de la seva articulació amb el tronc fins al genoll. (2) Muntant d’alguns aparells (3) | Lexemalogia: lexema català que ha originat moltes paraules derivades en llengua catalana. En llengua catalana ha creat els termes entrecuix, cuixal, cuixera, cuixatrencat, etc.
Cuixal
Cuixera, cuixero
Cuixatrencat, cuixatrencada
Cul:
Culò: nom. | Significat: En els rèptils i en els mamífers, part de l'intestí gros situada entre el cec i el recte. Es la part de l'intestí que aboca al cul. Intestí del cul o culò. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català cul. Aquesta és una paraula que ha estat mal recollida pels filòlegs, que l'han interpretat com a còlon a la majoria dels diccionaris pel fet de no conèixer la ciència lexemalògica. Aquesta interpretació és errònia perquè aleshores seria una derivada del lexema català col, i no té cap sentit que ho sigui. (DS)
Culpa (originalment colpa): nom | Significat: falta més o menys greu comesa voluntàriament o un pecat, per acció o omissió voluntària, contra la llei de Déu. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema mare català colp i de la seva derivada colpar (verb). D'una manera metafòrica, culpar és colpejar algú. (OB)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada