D

Dama: nom. | Significat: tractament honorífic femení. | Lexemalogia: lexema català mare, femení del lexema català masculí dom. (DS)

Dent: nom. | Significat: Formació sòlida situada a la boca emprada pels animals per mastegar o mossegar. | Lexemalogia: Lexema català mare que origina derivades en llengua catalana (dentista, dental...) i en llengües catalàniques, com ara el francès (dent), l'espanyol (diente), l'italià (dente), el gallec (dente), el portugués (dente), el gal·lès (dant), i ha influït en altres llengües, com ara l'islandès (tönn), on s'ha substituït la d pel so similar de la t. 

Dental: adjectiu | Significat: designa allò relatiu o pertanyent a les dents. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català mare dent. Ha passat a d'altres llengües catalàniques, com ara l'espanyol, el portuguès, l'alemany, el gallec o l'anglès (dental) i ha influït en altres, com ara el francès (dentaire), l'italià (dentale) o el gal·lès (deintyddol). (DS)

Dentista: nom | Significat: Professional que te cura de les dents. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català dent. Ha passat a d'altres llengües catalàniques, com ara l'espanyol, el portuguès, el gallec o l'italià (dentista), i ha influït en altres, com ara l'anglès (dentist), el gal·lès (deintydd) el francès (dentiste). (DS)

Do: nom | Significat: qualitat o propietat. | Lexemalogia: lexema català mare. Ha generat derivades en llengua catalana, com ara dot, donar, donació, donatiu, etc. (DS)

Dom (tractament): nom | Significat: mascle, home, senyor. Tractament honorífic masculí. Tractament d'origen medieval que en alguns monestirs es donen els monjos de les diverses branques benedictines.  | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català do. Masculí de dama. Ha passat a l'espanyol (don). (DS)

Dom (forma): nom | Sostre, cúpula. En sentit figurat, casa, llar. El geologia, forma de construcció volcànica en forma de cúpula originada per laves viscoses. En tecnologia, cilindre acabat en una cúpula que, situat sobre la cambra de vapor d'una locomotora. | Lexemalogia: Lexema català mare que ha generat derivades en llengua catalana, com ara domèstic, domicili, domesticar, doma, domador, etc. També en altres llengües catalàniques, com ara l'espanyol (doméstic, domicilio...), francès .

Don: nom | Significat: mascle, home, senyor. Tractament honorífic masculí. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català do. Masculí de dona. Ha passat a l'espanyol (don). (DS)

Dona: nom. | Significat: femella, senyora. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català do. Femení de don. La dona és qui dóna, qui aporta un do, en aquest cas, la vida del nadó. Ha passat a l'espanyol (doña). (DS)

Donar: L'origen del terme prové del terme 'do'. Es l'acció d'oferir un do. (DS)

Donatiu: paraula catalana, derivada del terme 'do' i del verb 'donar'. Es allò que hom dóna.

Drac, drag: lexema català que dóna lloc a una gran varietat de paraules, noms propis i topònims de la llengua catalana i d'altres moltes llengües. El drag o drac és una antiga figura mitològica. Té el cap de cànid i el cos de serp o rèptil. Acostuma a ser quadrúpede i les seves potes sovint són de rèptil, com les del cocodril, però de vegades són bípedes amb potes d'au i reben el nom de lluerts. En algunes versions també disposa d'unes ales de rat penat. Podria ser la representació d'un cocodril. En la seva versió masculina, és terrestre i treu foc pels queixals, en ser una representació del sol. Com a animal astral. sovint és volador. En la seva versió femenina, és un animal d'aigua, per ser una representació de la lluna, emparentat en algunes llegendes amb la figura de la Gorgona. Tant el drac com la dragona viuen a l'inframón subterrani, representat per coves o cavitats, o també en gorgs. En el cas de la draga també viu als llacs o al mar.

Draca, draga: paraula catalana derivada del lexema 'drac' o 'drag'. Es el femení de 'drag' o 'drag'. La draga, draca o dragona és una antiga figura mitològica. Té el cap de cànid i el cos de serp o rèptil. En algunes versions també disposa d'unes ales de rat penat (veure 'drac, drag'). En la seva versió femenina, és un animal d'aigua, per ser una representació de la lluna, emparentat en algunes llegendes amb la figura de la Gorgona. Tant el drac com la dragona viuen a l'inframón subterrani, representat per coves o cavitats, o també en gorgs. En el cas de la draga també viu als llacs o al mar.

Dracma
draconític
dracòntic
Dràcula
dracuncúlids
dracunculoïdeus
dracunculosi
draga
dragador
dragalina
dragamines
draganeu
dragant
dragar
draga-sabres
dragatge
dragea
dragear
drago

Dragó: paraula catalana derivada del lexema català 'drac' o 'drag'. Figura mitològica masculina. Veure 'drag' o 'drac'.

dragolí
dragoman

Dragona: paraula catalana derivada del lexema català drac o drag. Figura mitològica femenina. Veure 'draga' o 'draca'.

dragonària
dragonat
dragonera
dragonet
Drakkar