D

Dama: nom. | Significat: tractament honorífic femení. | Lexemalogia: lexema català mare, femení del lexema català masculí dom. (DS)

Dent: nom. | Significat: Formació sòlida situada a la boca emprada pels animals per mastegar o mossegar. | Lexemalogia: Lexema català mare que origina derivades en llengua catalana (dentista, dental...) i en llengües catalàniques, com ara el francès (dent), l'espanyol (diente), l'italià (dente), el gallec (dente), el portugués (dente), el gal·lès (dant), i ha influït en altres llengües, com ara l'islandès (tönn), on s'ha substituït la d pel so similar de la t. 

Dental: adjectiu | Significat: designa allò relatiu o pertanyent a les dents. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català mare dent. Ha passat a d'altres llengües catalàniques, com ara l'espanyol, el portuguès, l'alemany, el gallec o l'anglès (dental) i ha influït en altres, com ara el francès (dentaire), l'italià (dentale) o el gal·lès (deintyddol). (DS)

Dentista: nom | Significat: Professional que te cura de les dents. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català dent. Ha passat a d'altres llengües catalàniques, com ara l'espanyol, el portuguès, el gallec o l'italià (dentista), i ha influït en altres, com ara l'anglès (dentist), el gal·lès (deintydd) el francès (dentiste). (DS)

Do: nom,lexema | Significat: qualitat o propietat. | Lexemalogia: lexema català mare. Ha generat derivades en llengua catalana, com ara dot, donar, donació, donatiu, etc. (DS)

Dol: nom, lexem | Significat: Tallar amb separació, divisió, laminar, desprendre (1) Aflicció causada per la separació definitiva o mort d'una persona estimada. (2) Aflicció per una desgràcia important (3). Senyal extern d'aquest dolor. (4) Temps de durada d'aquesta aflicció. (5) Seguici fúnebre (6) Sustracció, robatori, frau, engany, malícia (7) En llenguatge jurídic, voluntat maliciosa d'enganyar algú, de causar un dany o d'incomplir una obligació. | Lexemalogia: Dol és un lexema propi del català-occità. Del significat original, en referència al tall amb separació d'una superfície, ja present en fonts catalanes des del 1200 dC, va sorgir el significat, en sentit figurat, de separació física temporal i de separació física definitiva, mitjançant la mort. Iposteriorment, de dolenteria a causa de robatori o sustracció, que després es va generalitzar en tota mena de frau. El lexema dol ha generat diverses paraules derivades en aquest idioma, com ara dolor, adolorit, adolescent, condol, dolador, doldre, dolència, etc. Aquest lexema també ha generat paraules en altres idiomes, com ara dolor, adolescente, doler, dolencia, dolorido, dolo (castellà); dolus, dolor (llatí); 

Dolador, doladora: nom. | Significat: Que exerceix l'acció de dolar. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català dol.

Doladura: nom. | Signifiat: fragments que es desprenen de l'acció de dolar una suprfície. |  Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català dol.

Dolar: verb | Significat: Tallar, llevar el gruix a una superfície amb un instrument que talla, ja sigui fusta, pedra, metall, etc. Separar, fragmentar, laminar. | Lexemalogia: verb català derivat del lexema català dol.

Dòlar : nom. | Significat: moneda dels Estats Units d'Amèrica, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, entre d'altres estats. | Lexemalogia: El dòlar és una moneda que apareix en territoris de l'imperi hispà. La paraula deriva de lexema català dol, atès que una moneda és un fragment, una làmina, una separació, d'una peça de metall.

Doldre : verb. | Significat: causar un dolor, tan si és un sentiment negatiu com una molèstia física. (1) Patir un dolor, tan si és un sentiment negatiu com una molèstia física. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català dol. Al principi devia voler dir causar o patir un dolor per la separació, temporal o definitiva, d'una persona estimada. Després, en sentit figurat, va passar a fer referència a tota mena de dolor, ja sia sentimental o físic.

Dolença :

Dolençós :

Dolent, dolenta :

Dolenteria :

Dolentia :

Doler :

Dolorada :

Dolorejar :

Dolorit, dolorida :

Dolorós :

Dolorosament :

Dolós, dolosa :

 

Dom (tractament): nom | Significat: mascle, home, senyor. Tractament honorífic masculí. Tractament d'origen medieval que en alguns monestirs es donen els monjos de les diverses branques benedictines.  | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català do. Masculí de dama. Ha passat a l'espanyol (don). (DS)

Dom (forma): nom | Sostre, cúpula. En sentit figurat, casa, llar. El geologia, forma de construcció volcànica en forma de cúpula originada per laves viscoses. En tecnologia, cilindre acabat en una cúpula que, situat sobre la cambra de vapor d'una locomotora. | Lexemalogia: Lexema català mare que ha generat derivades en llengua catalana, com ara domèstic, domicili, domesticar, doma, domador, etc. També en altres llengües catalàniques, com ara l'espanyol (doméstic, domicilio...), francès .

Don: nom | Significat: mascle, home, senyor. Tractament honorífic masculí. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català do. Masculí de dona. Ha passat a l'espanyol (don). (DS)

Dona: nom. | Significat: femella, senyora. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català do. Femení de don. La dona és qui dóna, qui aporta un do, en aquest cas, la vida del nadó. Ha passat a l'espanyol (doña). (DS)

Donar: L'origen del terme prové del terme 'do'. Es l'acció d'oferir un do. (DS)

Donatiu: paraula catalana, derivada del terme 'do' i del verb 'donar'. Es allò que hom dóna.

Drac, drag: lexema català que dóna lloc a una gran varietat de paraules, noms propis i topònims de la llengua catalana i d'altres moltes llengües. El drag o drac és una antiga figura mitològica. Té el cap de cànid i el cos de serp o rèptil. Acostuma a ser quadrúpede i les seves potes sovint són de rèptil, com les del cocodril, però de vegades són bípedes amb potes d'au i reben el nom de lluerts. En algunes versions també disposa d'unes ales de rat penat. Podria ser la representació d'un cocodril. En la seva versió masculina, és terrestre i treu foc pels queixals, en ser una representació del sol. Com a animal astral. sovint és volador. En la seva versió femenina, és un animal d'aigua, per ser una representació de la lluna, emparentat en algunes llegendes amb la figura de la Gorgona. Tant el drac com la dragona viuen a l'inframón subterrani, representat per coves o cavitats, o també en gorgs. En el cas de la draga també viu als llacs o al mar.

Draca, draga: paraula catalana derivada del lexema 'drac' o 'drag'. Es el femení de 'drag' o 'drag'. La draga, draca o dragona és una antiga figura mitològica. Té el cap de cànid i el cos de serp o rèptil. En algunes versions també disposa d'unes ales de rat penat (veure 'drac, drag'). En la seva versió femenina, és un animal d'aigua, per ser una representació de la lluna, emparentat en algunes llegendes amb la figura de la Gorgona. Tant el drac com la dragona viuen a l'inframón subterrani, representat per coves o cavitats, o també en gorgs. En el cas de la draga també viu als llacs o al mar.

Dracma
draconític
dracòntic
Dràcula
dracuncúlids
dracunculoïdeus
dracunculosi
draga
dragador
dragalina
dragamines
draganeu
dragant
dragar
draga-sabres
dragatge
dragea
dragear
drago

Dragó: paraula catalana derivada del lexema català 'drac' o 'drag'. Figura mitològica masculina. Veure 'drag' o 'drac'.

dragolí
dragoman

Dragona: paraula catalana derivada del lexema català drac o drag. Figura mitològica femenina. Veure 'draga' o 'draca'.

dragonària
dragonat
dragonera
dragonet
Drakkar