Fam: nom. | Significat: desig de menjar (1). Desig d’alguna cosa (2) Segons la lexemalogia, antigament referia a la mare i a la dona. (3) | Lexemalogia: fam és un lexema català que ha generat paraules derivades en català i en altres idiomes. Sembla format per la partícula de lexema am (veure am). L'expressió am és sovint utilitzada, tant per nens, de manera instintiva, com per adults, per expressar que un aliment agrada o te bon gust. Aquest am, que també sembla relacionar amb ama o mama, la mare, la dona portadora de l'aliment del nadó, de la mateixa manera que el seu masculí, om, seria home. Aquest so inicial am, a més, podria haver estat acompanyat de l'article salat, convertint-se en s'am o sam, i aquesta S podria haver-se confós, posteriorment, com és prou habitual, amb una F, a causa de les cal·ligrafies antigues. Així, de la inicial forma am, s'hauria arribat al terme fam. En tot cas, a la llengua catalana hi ha moltes paraules derivades del lexema fam, com ara família, famella (no pas femella), famolenc, famaní (no pas femení), afamat, fama, etc. En altres llengües tenim paraules com family, famine, fame, female (anglès); familia, fama, famoso (castellà); famille, femme, affamé (francès), família, fome, fama (portuguès); familie, feminin (alemany); familia, femeninoa (eusquera); familie (danès); famylje, fame, female (frisó); familia, fama, feminino, fame (gallec); fími (grec); femmina, affamato, famiflia, famoso (italià); fame, familia, femina (llatí); famill (luxemburguès); familja, fama, famuż (maltès); pamilia (ilocano); familie (neerlandès); familie, flămând, faimă, femeie (romanès); familj (suec); pamilya (tagal). Cal fer notar que, en alguns idiomes, les derivades passen de fer-se amb una F, a fer-se amb una P, com és el cas del tagal i l'ilocano. Es interessant també veure com en algunes llengues, aquest so am inicial es conserva gràcies a la H, que després passa a ser F en altres idiomes. Així tenim que fam en castellà és hambre, en anglès és hungry i en alemany és hunger. (DS)
Fama: nom. | Significat: Veu pública de lloança o blasme. (1) Reputació, reconeixement. (2). Deessa de la mitologia catalana, romana i grega, encarregada de difondre els rumors. (3) Segons la lexemalogia, una antiga manera d'anomenar a la dona i a la mare, juntament amb els termes ma, mama, mare i, especialment, en aquest cas, ama, hama o dama. (4) | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català fam, que al seu torn va generar la paraula derivada fama. La fam, en sentit figurat, és un desig. I la fama sovint és un desig de notorietat i de reconeixement. Segons un altre punt de vista, fama relaciona amb ama, hama o am (femení d'om, home o amo), atès que la lletra H i la F sovint s'intercanvien. A més, aquesta paraula fama va generar la paraula famella (no pas femella), que és el seu diminutiu. La fama, per tant, relaciona amb la dama, femení de la paraula dom, i amb la dona, femení de don. La fama, entesa com a dona i mare, és l'encarregada de fer passar la fam al nen. Aquesta és la relació entre el lexema català fam i la seva derivada fama. A més, existeix una deessa mitològica anomenada Fama, pels romans, i Feme, pels grecs, que és l'encarregada d'estendre els rumors, sense importar-li si eren certs o no, o si eren justos o negatius. Era sovint invocada per aquells que estaven orgullosos dels seus actes, que apel·laven a la deessa Fama per fer-se notar i distingir-se de la resta. En tot cas, sembla ser que pels antics catalans, creadors de la llengua, la bona o mala fama la difonien les femelles. D'aquí la popular expressió catalana fer safareig, que aniria en la mateixa direcció. (DS)
Famella o femella: nom. | Significat: ésser viu de sexe femení. (1) Peça de metall, de fusta, etc., amb un buit o forat, normalment roscat, en el qual hom introdueix una altra peça, anomenada mascle. (2) Anelles de ferro, una fixada a la part inferior de la pala del timó i l’altra a la roda de popa, en les quals hom introdueix l’agulla o mascle corresponent. (3) | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català fam, que al seu torn va generar famella, el seu diminutiu. La fama, entesa com a dona i mare, és l'encarregada de fer passar la fam al nen. Aquesta és la relació entre el lexema català fam i la seva derivada fama. Per tant, famella, i no pas femella, és un diminutiu de fama. (DS)
Família:
Femella: veure famella
Fat, fada: lexema català. | Significat: (nom masculí) Força impersonal, sovint divinitzada, que, a l’antiguitat, expressava la ineluctabilitat del futur, sia còsmic o, més sovint, històric o personal. (1) (adjectiu masculí) Insuls. Dit del menjar sense sal o insuficientment salat. (2) (nom femení) Una fada és un ésser fantàstic representat sota la figura d’una dona a la qual hom atribueix fetilleries i influències bones o dolentes per art màgica. | Lexemalogia: el lexema català fat / fada ha originat paraules catalanes derivades com ara fatal, fatalitat, fatilla o fatillera (que és com s'hauria d'escriure fetilla o fetillera), fatídic, etc. També ha generat paraules en altres llengües. En alemany, el lexema català fat passa a ser fertig; en danès Færdig; en espanyol, hado (la F passa a ser una H); en cors fan fattu; en italià, fatto; en gallec i portuguès, feito; en llatí, factum; en noruec, ferdig. Aquest lexema fat sembla relacionar amb el lexema català fet. Així, si bé el fet refereix al passat, el fat refereix al futur.
Fatal:
Fatalitat:
Fatídic
Fatídicament
Fatiller, fatillera:
Fet / feta: lexema català. | Significat: Com a nom, acció de fer alguna cosa. (1) Allò que s'ha esdevingut, que és. Afer. (2) En dret, Cas en litigi o objecte de causa (3). Com a adjectiu: que ja és format, que ha assolit el ple desenvolupament. (4) Tipus de formatge tou tradicional de Grècia, que potser s'anomena així per ser llet al punt de fer-se sòlida. | Lexemalogia: lexema català que ha generat derivades en llengua catalana, com ara fetus o fetitxe, i en llengües catalàniques, com ara feto, fetor o fetiche (castellà) (OB).
Fetal: adjectiu. | Significat: relatiu al fetus. | Lexemalogia: paraula catalana llatinitzada derivada del lexema català "fet" i que relaciona amb el terme català "fetus".
Foraster: paraula catalana derivada del terme 'fora'. La paraula castellana 'forastero' prové de la paraula catalana 'foraster' perquè en castellà no existeix la partícula mínima o lexema 'fora'. (OB)
Forani: paraula catalana derivada del terme 'fora'. La paraula castellana 'foráneo' prové de la paraula catalana 'forani' perquè en castellà no existeix la partícula mínima o lexema 'fora'. (OB)
Forma: paraula catalana. Partícula mínima o lexema català. Indica l'aparença externa d'una cosa. Cadascuna de les diferents maneres d'existència, d'acció o de manifestació d'una mateixa cosa o substància. Tipus. Motlle. Preparació d'un atleta. (OB)
Formatge: paraula catalana derivada dels termes 'forma' i 'llet'. Formatge prové de la suma: 'format' + 'llet'. Posteriorment, la partícula 'llet' va acabar mal recollida de la forma oral com a 'ge' i no pas com a 'llet'. La paraula significa: producte format de la llet. Producte elaborat a partir de la quallada de la llet. (DS)
Formós: paraula catalana derivada del lexema català 'forma'. Amb bona forma. Amb bella forma. (OB)
Fortuna: nom. | Significat: Sort. (1) Patrimoni. (2) Antigament, dissort, infortuni. (3) Antigament, tempestat, especialment en la mar (4) Antigament, Vela molt gruixuda i resistent que hom hissa per córrer un temps o aguantar-se a la capa. (5) | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català "sort". La forma original d'aquesta paraula era "sortuna", atès que la fortuna relaciona amb la sort i no pas amb la fortalesa. Tanmateix, en algun moment determinat del passat, la cal·ligrafia antiga va fer confondre la S per una F, generant el terme "fortuna", que l'ha acabat substituint. (DS)
Fum: paraula catalana. Lexema català. Nom. Designa el núvol de partícules carbonoses sòlides disperses en el si d'un gas. Totes les paraules en altres llengües que porten el lexema català 'fum' (per exemple, 'fumar' en castellà, provenen del català) (DS)
Fumar: paraula catalana derivada del lexema català 'fum'. Verb. Designa l'acció d'aspirar el fum o exposar quelcom a l'acció del fum. Desprendre fum. (DS)
Fumat: paraula catalana derivada del lexema català 'fum'. Adjectiu. Designa quelcom exposat quelcom a l'acció del fum. (DS)
Fumera: paraula catalana derivada del lexema català 'fum'. Nom. Massa de fum que es desprèn. Necessitat de fumar. Xemeneia. En Fumera també és un personatge de la mitologia catalana típic de la Catalunya Nord i de bona part de la Província de Girona, i en especial de l'Alt Empordà. Durant les vacances escolars d'hivern arribava i se n'anava de cada llar per la fumera o xemeneia, talment com el fum, i se'l representava amb set ulls al cap (quatre davant i tres darrere) o bé un ull al seu dit índex que s'allargassava per arribar per tot. Feia d'espieta pels Reis Mags d'Orient. (DS)
Fetge:
Fètid: adjectiu català | Significat: pudent. Que fa mala olor. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema "fet" i que probablement prové de l'olor desagradable que pot produir algun líquid amniòtic del fetus després del naixement.
Fetitxe: paraula catalana derivada del lexema català 'fet'. Un fetitxe és un objecte que fa, que té el poder de fer. Es un amulet. La paraula castellana 'fetiche' prové de la catalana 'fetitxe', atès que en castellà no hi ha la paraula 'fet' (OB).
Fetor: adjectiu català | Significat: pudor. Mala olor. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema "fet" i que probablement prové de l'olor desagradable que pot produir algun líquid amniòtic del fetus després del naixement.
Fetus o fet: nom català que s'ha 'llatinitzat' afegint-hi l'habitual terminació en '-us'. Antigament es devia dir fet. | Significat: embrió dels vivípars des que ja s’hi manifesten les característiques que en configuren el desenvolupament posterior fins al naixement. (1) Esser que ja és format. (2) | Lexemalogia: paraula catalana llatinitzada derivada del lexema català "fet". Segurament antigament era "fet" i no pas "fetus". Actualment tampoc caldria utilitzar el terme llatinitzat, perquè podem fer servir 'fet' i 'feta' per designar el mateix. (OB)
Fetor: adjectiu català | Significat: pudor. Mala olor. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema "fet" i que probablement prové de l'olor desagradable que pot produir algun líquid amniòtic del fetus després del naixement.
Fetus o fet: nom català que s'ha 'llatinitzat' afegint-hi l'habitual terminació en '-us'. Antigament es devia dir fet. | Significat: embrió dels vivípars des que ja s’hi manifesten les característiques que en configuren el desenvolupament posterior fins al naixement. (1) Esser que ja és format. (2) | Lexemalogia: paraula catalana llatinitzada derivada del lexema català "fet". Segurament antigament era "fet" i no pas "fetus". Actualment tampoc caldria utilitzar el terme llatinitzat, perquè podem fer servir 'fet' i 'feta' per designar el mateix. (OB)
Fod, foda: lexema català que defineix el coit. El lexema es troba citat al llibre anònim medieval català titulat Speculum al foder, del 1430. (MC)
Foder: verb català derivat del lexema català 'foda'. Fa referència a l'acció del coit. Sinònims: fotre, cardar, fornicar, follar, copular. El verb es troba citat al llibre anònim medieval català titulat Speculum al foder, del 1430. Ha originat el verb portugués 'foder' amb la mateixa significació. (MC)
For, fora: lexema occità i català. | Significat: Com a preposició, defineix la situació respecte a un punt exterior o superficial d’un espai oposat a dins. (1) Com a adverbi, refereix a l’exterior del lloc on és o està el qui parla o d’un lloc ja sabut. (2) Com a nom, també fa referència a l'espai en forma d'amfiteatre generat al voltant d'un punt o orifici originat per la sostracció del material que hi havia a l'interior, normalment amb graderies, on els catalans i occitans ancestrals s'hi reunien. Aquesta construcció, s'ha traduït al llatí com forum. (3) En occità , fòr significa fur o taxa, pagament imposat, sostracció econòmica. (4). | Lexemalogia: és un important lexema occità i català que ha originat moltes derivades en llengua catalana i occitana i també en llengües catalàniques. En llengua catalana tenim, per exemple, les paraules derivades forat, forani, forense, foraster, forn, formiga, formiguer, foragitar, etc. En llengües catalàniques trobem, per exemple, fòrum (llatí), foro, foráneo (espanyol), foraggiatore (italià), foraster, foreign (anglès), forster (alemany), forage (francès), fora, foramen (portuguès), forenzen (holandès), fforensig (gal·lès), forentsea (basc), foorumi (finès), etc. (DS, OB)
Foraster: paraula catalana derivada del terme 'fora'. La paraula castellana 'forastero' prové de la paraula catalana 'foraster' perquè en castellà no existeix la partícula mínima o lexema 'fora'. (OB)
Forani: paraula catalana derivada del terme 'fora'. La paraula castellana 'foráneo' prové de la paraula catalana 'forani' perquè en castellà no existeix la partícula mínima o lexema 'fora'. (OB)
Forma: paraula catalana. Partícula mínima o lexema català. Indica l'aparença externa d'una cosa. Cadascuna de les diferents maneres d'existència, d'acció o de manifestació d'una mateixa cosa o substància. Tipus. Motlle. Preparació d'un atleta. (OB)
Formatge: paraula catalana derivada dels termes 'forma' i 'llet'. Formatge prové de la suma: 'format' + 'llet'. Posteriorment, la partícula 'llet' va acabar mal recollida de la forma oral com a 'ge' i no pas com a 'llet'. La paraula significa: producte format de la llet. Producte elaborat a partir de la quallada de la llet. (DS)
Formós: paraula catalana derivada del lexema català 'forma'. Amb bona forma. Amb bella forma. (OB)
Fortuna: nom. | Significat: Sort. (1) Patrimoni. (2) Antigament, dissort, infortuni. (3) Antigament, tempestat, especialment en la mar (4) Antigament, Vela molt gruixuda i resistent que hom hissa per córrer un temps o aguantar-se a la capa. (5) | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català "sort". La forma original d'aquesta paraula era "sortuna", atès que la fortuna relaciona amb la sort i no pas amb la fortalesa. Tanmateix, en algun moment determinat del passat, la cal·ligrafia antiga va fer confondre la S per una F, generant el terme "fortuna", que l'ha acabat substituint. (DS)
Fortuït / fortuïta: adjectiu. | Significat: Que s’esdevé per sort, per atzar o per accident, sense causa coneguda. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català "sort". La forma original d'aquesta paraula era "sortuna", atès que la fortuna relaciona amb la sort i no pas amb la fortalesa. Tanmateix, en algun moment determinat del passat, la cal·ligrafia antiga va fer confondre la S per una F, generant el terme "fortuna", que l'ha acabat substituint. I de "fortuna" deriva "fortuït" i "fortuïta", que originalment devien ser "sortuït" i "sortuïta". (DS)
Francmaçó o francmasó: nom i adjectiu. | Significat: Persona que pertany a la francmaçoneria, o millor dit, a la francmasoneria. | Lexemalogia: paraula catalana composta, creada a partir dels lexemes catalans "franc" i "mas". El "masó" (no pas el "maçó") és el propietari d'un mas, però també és el constructor de masos, de la mateixa manera que un "masover" és una persona que te cura i explota un mas. Tanmateix, així com el masover treballa el mas d'altri, del qual no n'és propietari i, per tant, és un servent subjecte a l'amo, el masó i, especialment, el francmasó, per la seva banda, entès com a propietari, és l'amo lliure del mas, com indica el lexema català "franc", que significa "lliure". El terme "francmaçó" relaciona amb el terme anglès "free mason", que significa el mateix, un propietari lliure o un constructor lliure, i amb el terme francès "francmaçon". Però no pot ser una paraula anglesa perquè aquesta llengua nòrdica no disposa del lexema "mas". I el mateix passa amb la llengua francesa, entesa com a llengua d'oil, en la qual "maçon" significa paleta o constructor. Aquesta llengua tampoc no té el lexema "mas". Per tant, el terme "maçon", en francès, també deriva del lexema català "mas". (DS)
Fum: paraula catalana. Lexema català. Nom. Designa el núvol de partícules carbonoses sòlides disperses en el si d'un gas. Totes les paraules en altres llengües que porten el lexema català 'fum' (per exemple, 'fumar' en castellà, provenen del català) (DS)
Fumar: paraula catalana derivada del lexema català 'fum'. Verb. Designa l'acció d'aspirar el fum o exposar quelcom a l'acció del fum. Desprendre fum. (DS)
Fumat: paraula catalana derivada del lexema català 'fum'. Adjectiu. Designa quelcom exposat quelcom a l'acció del fum. (DS)
Fumera: paraula catalana derivada del lexema català 'fum'. Nom. Massa de fum que es desprèn. Necessitat de fumar. Xemeneia. En Fumera també és un personatge de la mitologia catalana típic de la Catalunya Nord i de bona part de la Província de Girona, i en especial de l'Alt Empordà. Durant les vacances escolars d'hivern arribava i se n'anava de cada llar per la fumera o xemeneia, talment com el fum, i se'l representava amb set ulls al cap (quatre davant i tres darrere) o bé un ull al seu dit índex que s'allargassava per arribar per tot. Feia d'espieta pels Reis Mags d'Orient. (DS)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada