G

Golfa: nom. Paraula catalana que designa l'espai comprès entre la teulada i el sostre més alt d'una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, el qual hom aprofita per als mals endreços, per a guardar-hi patates, fruita, etc. Aquesta paraula ha passat a la llengua espanyola, on 'golfa' significa 'prostituta', pel fet que antigament les dones que realitzaven aquesta activitat vivien en golfes llogades. (DB)

Graç /a o Gras /sa: adjectiu. Lexema català en la seva forma masculina 'gras o graç' i en la seva forma femenina 'grassa o graça'. Significa que conté greix, que és abundant en greix o que s'assembla al greix. (DavB)

Gràcia (més correctament gràssia): nom i adjectiu. Paraula catalana derivada del lexema català 'gras' i que fa referència a una qualitat que fa agradable algú o alguna cosa. L'etimologia d'aquest mot relaciona amb una dona grassa, atès que antigament eren més apreciades pels homes que no pas les dones primes i eren considerades més 'agraciades' o 'agrassiades'. A més, també relaciona amb el fet d'estar una dona en cinta o embarassada, és a dir 'estar en gràcia o en gràssia', que és tenir la panxa grossa o grassa pel fet de contenir el nadó. 'Les tres gràcies' també eren unes figures mitològiques que eren tres dones més aviat grasses. D'altra banda, a la mitològica Maria o mare de déu cristiana, l'anomenen la 'plena de gràcia', en quedar aquesta prenyada. Pel fet de derivar de gras o graç, la paraula s'ha de poder escriure com a 'gràcia' o com a 'gràssia'. Una dona o un home que 'et fa gracia', vol dir que 'et fa el pes'. Es a dir, que és prou gras o bé que satisfà les necessitats o espectatives. Es interessant com 'gràssia' de grassa o greix passa a significar quelcom atractiu i fecund, després, passa a ser quelcom que fa riure, atès que l'estat de gràcia sovint aporta alegria i felicitat. Per 'gràcia' també entenem la benvolença que una persona acorda a una altra o la disposició a ésser agradable, com quan es gaudeix de 'la gràcia d'un rei'. També és un testimoniatge d'agraïment, quan diem 'moltes gràcies'. (DavB)

Greix: nom. Lexema català que designa el lípid neutre constituït per una barreja de triglicèrids que s'acumula en diversos teixits animals, sobretot l'adipós. També fa referència a la substància semisòlida constituïda per una mescla d'olis lubrificants amb sabons de catió metàl·lic o a la brutícia que deixa el cos o aquestes substàncies en una peça de vestir, una paret, etc. Greix genera els lexemes 'gras' i 'grassa'. També els lexemes 'gros' i 'grossa'. (DB)

Gros /sa: Adjectiu. Lexema català derivat del lexema català 'greix' i que designa quelcom que té un volum considerable o que ultrapassa el volum ordinari, en un inici pel fet d'ésser massa gras. L'adjectiu també designa una quantitat considerable de quelcom o el premi gran d'una rifa. (DB)