J

Jan: nom | Significat: Divinitat solar de la mitologia catalana identificada amb el primer mes de l'any que s'ha fet popular a partir de la seva llatinització (Janus). Se'l representa amb dues cares, una mirant endavant i l'altra mirant enrere, i amb unes claus, pel fet de ser el déu nou nat, a partir del solstici d'hivern, identificat amb el mes de janer o gener, que obre i tanca l'any solar. Als llibres antics en llengua catalana el mes de gener és escrit janer. De vegades, a aquesta divinitat, també se la dibuixa amb el nombre 365 a les mans, per recordar l'any que ell inicia. (1) Home. Un bon jan és un bon home. (2) | Lexemalogia: lexema català que ha generat molts derivades en llengua catalana (janer - gener, janot, janeració - generació, etc...) i en altres llengües catalàniques o influenciades pel català, com ara jannuary (anglès), januar (alemany), januar (noruec), etc. Pel fet de donar, el déu Jan, nom al primer mes de l'any solar (janer) i a la seva divinitat solar associada, del mateix nom, Jan (en llatí Janus). Es considera que Jan és bo (bon jan) perquè denomina la part benèvola i productiva de l'any solar, que dona pas a la primavera i a l'estiu, identificats amb la vida, l'escalfor i la fertilitat. A més, per aquesta equivalència de l'any solar amb la persona del déu solar, jan seria el sol en el seu estat de nadó, sense malícia. 

Janer: nom | Significat: primer mes de l'any. Gener. | Lexemalogia: terme català derivat del lexema català jan, que en català significa home i que és també el nom de la divinitat astral solar Jan o Ian o Llan o Jano o Joan. S'ha llatinitzat com a Janus. L'any solar neix en aquest mes, a partir dels solstici d'hivern, quan el dia comença a créixer i la nit a decréixer. Un jan, en català, és un home. El sol relaciona amb l'home, igual que la lluna es relaciona amb la dona. Posteriorment va donar orígen a gener i una pila de paraules relacionades amb la janeració o generació, pel fet de ser l'inici de l'any.

Joc: vegeu jog.

Jog: nom | Significat: Activitat física o mental que entreté o diverteix a qui la realitza. (1) Exercici recreatiu sotmès a regles, en el qual entren en competència l'habilitat i la sort dels participants. (2) Acció del verb jogar o jugar. (3) Conjunt d'objectes (4) Unió de peces (5) | Lexemalogia: lexema català jog, també escrit joc, que ha originat moltes derivades en llengua catalana, com ara joguina, joguet, joglar, jogar o jugar, jogada o jugada, i derivades en altres llengües catalàniques o d'influència catalana, com ara jugar, jugada, juglar, juego (espanyol), jolasa, jolastu (basc), jeu, jouet, jouer (francès),  joc, jucărie, joacă (romanès), jogo (portuguès), ghjocu (cors) etc. Algunes llengües han confós la j amb la g, com ara gioco, giocattolo, gioca (italià), gêm (gaèlic); altres han confós la j amb la l, com ara luebat (àrab), leg (danès), logħba (maltès), ludere (llatí), leikki (finès), lek (noruec), lek, leksak (suec), lîstok (kurd); altres la j amb la x, com ara xogo, xogar, xoguete (gallec); altres han confós la j amb la y, com ara Yóuxì (xinès), уен (tàrtar), oyun (turc), oýun (turcmè), o'yin (uzbec) i altres han confós la j amb una ch, com ara chơi (vietnamita). En català, s'han acceptat erròniament les grafies jugar o jugada, que haurien de ser jogar o jogada, atès que el lexema és jog o joc i no pas juc o jug.

Jogar:

Joglar: nom. | Significat: Transmissor oral de peces literàries, de jocs de paraules i d'altres entreteniments, generalment recitats, cantats i sovint acompanyat d'instruments musicals, que era contractat o pertanyia a les corts dels reis i dels nobles medievals. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català jog o joc. 

Joguina:

Joguet:

Jugar: vegeu jogar.

Jugada: vegeu jogada.