M

Maçó o masó: paraula catalana derivada del lexema català 'mas'. Nom. Persona propietària d'un mas o masia. També pot designar un constructor de masos. Probablement les primeres llotges (lògies) maçones o masones tenien lloc al mas, edifici que sovint disposa d'una llotja o galeria exterior. Seria més correcte utilitzar la grafia 'masó'. Posteriorment, la paraula va donar lloc al terme 'mestre de mas o mestre masó', constructor de masos, que passarà a l'anglès com a 'mason' i, amb posterioritat, com a 'free mason' o francmaçó, encara que seria més correcte dir-ne 'francmasó' o 'masó lliure' (DS).

Mag o mac: paraula catalana. Partícula mínima o lexema català. Nom. Designa la persona que practica la màgia. Designa també un mestre amb coneixements de màgia. Es creu que els primers mags són els mestres d'una casta religiosa, probablement d'origen català-occità, famosos pel seu saber religiós i pels seus dots de remeiers, astròlegs i endevinadors. Pot trobar-se amb la grafia 'mac' (CC i DS)

Màgia: paraula catalana que deriva del lexema català 'mag'. Nom. Ciència secreta que assegura produir efectes amb l'ajut d'éssers sobrenaturals o de forces de la natura i que pot ésser utilitzada per tothom qui en tingui coneixement. Es devia desenvolupar a Catalunya-Occitània en forma de religió remeiera, astrològica i endevinatòria. (CC i DS)

Magnífic: paraula catalana que deriva del terme 'magne', que al seu torn deriva del lexema català 'mag'. Adjectiu. Designa grandesa, majestat, veneració i en el seu orígen màgia.(CC)

Magisteri: paraula catalana que deriva del lexema català 'mag'. Nom. En els seus origens designa la professió d'un mestre de màgia. Nom donat antigament a alguns productes amb propietats remeieres. Actualment designa qualsevol càrrec o professió de mestre o el conjunt de mestres d'una demarcació. (CC i DS)

Magne: paraula catalana derivada del lexema 'mag'. Adjectiu. Designa majestat, grandesa, respecte, veneració i en el seu orígen màgia. Els mags eren considerats mestres religiosos amb gran poder que rebien veneració i respecte. (CC)

Majestat: paraula catalana que deriva del lexema català 'mag'. Designa una grandesa que inspira respecte o veneració. Els mags eren considerats mestres religiosos amb gran poder que rebien veneració i respecte. Com que molts reis eren també sacerdots mags, amb el temps, el terme va passar a constituir un títol honorífic donat als emperadors i les emperadrius i als reis i les reines. El terme també s'associa als crucifixos cristians vestits amb túnica i sovint coronats dels segles XI-XV. (CC i DS)

Malària: llegit a una web: Malària és un nom que prové de l’italià mal’aria, contracció de mala aria, mal aire, un arcaisme de l’època en què es pensava que eren els miasmes o vapors mefítics els responsables de determinades malalties. La malària rep també el nom de paludisme, del llatí palus-paludis, marjal, aiguamoll, en associar-se aquesta malaltia a la proximitat a zones pantanoses, palustres. Deu ser paraula catalana composta del lexeme català "mal" i del terme català "aire". (DS)

Manyoc: nom. | Significat: Porció de fils o cabells que poden ésser engrapats amb una mà. (1) Bola de paper, drap o fils que ha amassada embullant-los. (2) Planta herbàcia de la família de les euforbiàcies (Manihot utilissima), originària de l'Amèrica central, de fulles digitades i d'arrels tuberoses, de les quals hom extreu la tapioca. (3) Preparat alimentari realitzat amb les arrels de la mandioca, iuca, manyoc o manyoca. (4) | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català ma. L'historiador Bel·lònides ha suggerit que el nom prové del fet que l'arrel de la mandioca té una carn filosa que, en prepara-la per cuinar-la, se'n fa un manyoc. (DS)   

   

Manyoca: nom | Significat: Planta herbàcia de la família de les euforbiàcies (Manihot utilissima), originària de l'Amèrica central, de fulles digitades i d'arrels tuberoses, de les quals hom extreu la tapioca. (1) Preparat alimentari realitzat amb les arrels de la mandioca, iuca o manyoc o manyoca. (2) | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català ma. L'arrel de la mandioca té una carn filosa que en prepara-la per cuinar-la se'n faci un manyoc o manyoca. (DS)   

   

Mandioca: nom | Significat: Planta herbàcia de la família de les euforbiàcies (Manihot utilissima), originària de l'Amèrica central, de fulles digitades i d'arrels tuberoses, de les quals hom extreu la tapioca. (1) Preparat alimentari realitzat amb les arrels de la iuca, manyoc, manyoca o mandioca. (2) | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català ma. (DS) 

Mas: paraula catalana. Partícula mínima o lexema català. Nom. Refereix a l'explotació agrària tradicional catalana, constituïda per una casa de camp amb diverses dependències, anomenada sovint mas o masia, i que té bosc, pastures i terres de conreu adscrites. (DS)

Masia: paraula catalana que deriva del lexema català 'mas'. Nom. Designa l'edifici principal d'un mas. (DS)

Masover: paraula catalana que deriva del lexema català 'mas'. Nom. Designa la persona que explota un mas propietat d'altri i que hi acostuma a residir. (DS)

Mestre: paraula composta catalana. Nom. Deriva etimològicament de la suma dels lexemes catalans 'mà' i 'astre'. Originalment 'mastre', per deformació ha acabat amb la grafia 'mestre'. Refereix a qui té 'mà d'astre' o 'mà destre' o, el que és el mateix, 'mà de déu', 'mà d'àngel', 'mà divina, 'mà beneïda' o 'mà trencada' per a realitzar una tasca, art, artesania o coneixement. Antigament els astres eren considerats deus. Refereix, per tant, a la persona experta, amb prou coneixements o traça en una ciència, art, etc., com per a ensenyar-la i per a ésser pres com a model. També refereix al grau superior de l'organització gremial, màgica, religiosa, militar o educativa, al qual s'arribava després d'alguns anys d'aprenentatge i d'oficialia i de la realització d'un examen rigorós. Aquesta paraula ha estat adaptada a molts altres idiomes. Per posar alguns exemples: la paraula anglesa 'master' (ma + star) deriva de la catalana 'mestre'. També la paraula espanyola 'maestro' o 'maestre', provénen de la catalana 'mestre'. DS

Mestressa: paraula catalana. Nom. Femení de 'mestre'.