N

Nou o nov: lexema català. Nom, adjectiu. Del lexema inicial 'nou' va sorgir, per deformació, el lexema 'nov'. Sovint la u es confon en v a les inscripcions. Refereix al nombre '9', posterior al vuit i anterior al deu. Allò o aquell que acaba d'aparèixer, de formar-se o d'originar-se. Fruit de la noguera i similars. Nou i nov donen origen a moltes paraules genuïnament catalanes: novetat, novel·la, novici, nounat, enrenou, novembre, etc. Moltes paraules d'altres llengües provenen del lexema català 'nou' o 'nov'. Com per exemple 'novedad' o 'novato' (espanyol), 'novel' o 'noveltry' (anglès), etc. (G)

Nounat -ada:

Novel·la:

Novel·lador:

Novel·lar:

Novel·at:

Novell:

Noveller:
Novel·ler
Novel·lesc
Novel·lescament
Novel·leta
Novel·lista:
Novellada:
Novellament:

Novel·lístic

Novembre
Novena
Novenal
Novenari
Novençà
Novenet
Novetà
Novetat

noví

novici
novicial
noviciat
novii
noviluni
novíssims
novitxer

Nuu: nom. | Significat: agregat de diminutes gotes d'aigua, glaç o de partícules suspeses en l'aire. Núvol. En sentit figurat, Qualsevol cosa que enfosqueix la vista o que ofusca la persona, etc. | Lexemalogia: lexema català mare que ha generat derivades en la llengua catalana, com ara núvol, que és un terme compost a partir dels lexemes catalans Nuu i Vol, significant Nuu que vola o el vol del Nuu. Aquest lexema Nuu és present en textos medievals, com ara El Llibre de les Bèsties, de Ramon Llull.

Núvol: nom. | | Significat: Nuu. | Lexemalogia: terme català compost a partir del lexema català Nuu i del lexema català Vol, significant Nuu que vola o el vol del Nuu.