O

Oca (animal):  nom. | Significat: Nom donat a diverses espècies d'ocells de l'ordre de la família dels anàtids, més petits que els cignes, però més grossos i amb el coll més llarg que els ànecs, herbívors, gregaris i més terrestres que nedadors. | Lexemalogia: Paraula catalana composta per dos lexemes catalans: au i ca. Au i gos. El nom li ve de la seva actitud vigilant. Es diu que les oques són millors guardianes de les cases que no pas els gossos. Vegeu també auca (animal). (OB)

Oca (art): nom | Significat: Conjunt de petites estampes complementades cadascuna amb una llegenda. Composició poètica popular en rodolins que acompanya les estampes d'una auca. | Lexemalogia: Paraula catalana derivada dels lexemes catalans Au i Ca. Au i gos. Aquesta composició s'anomena així per la seva similitud estructural amb el Joc de l'Auca o Joc de l'Oca, a causa de la seva distribució en caselles. Vegeu també Oca (Joc) o Auca (Joc). (DS)

Oca (Joc): nom | Significat: joc de taula, amb un tauler amb daus, fitxes i unes caselles disposades en fila i seguint una estructura espiral que inclouen unes oques dibuixades en algunes d'aquestes. Es un joc d'atzar molt popular. | Lexemalogia: Paraula catalana composta per dos lexemes catalans: au i ca. Au i gos. El nom li ve de la seva actitud vigilant. Es diu que les oques són millors guardianes de les cases que no pas els gossos.  Vegeu també oca (animal) o Auca (animal) ). (DS)

Ocell: nom. | Significat: aucel, aucell, au. Classe de vertebrats, integrada per animals homeoterms i ovípars, amb el cos cobert de plomes, les mandíbules en forma de bec i les extremitats anteriors transformades en ales aptes generalment per al vol. Eufemisme per a designar el penis. | Lexemalogia: Paraula catalana composta per dos lexemes catalans: au i cel. Au del cel. Vegeu aucel (OB)

Ombra o umbra: Nom femení. Significat: refereix a l'obscuritat relativa deguda a la intercepció dels raigs lluminosos. Zona totalment o bé parcialment privada de la llum. Absència de claror. Figuradament també pot designar protecció. | Lexemalogia: Lexema occitano-català. Depenent de la gramàtica i la pronúncia del lloc, és recollit com 'ombra' o com 'umbra'. El lexema ombra ha generat derivades en català-occità ('ombriu', 'ombrívol', 'umbrel·la', 'solombrós', etc.) i pot haver-ne generat en altres llengües catalàniques, com ara els mots 'umber', 'umbrella' i 'umbrage', de l'anglès, o els mots 'ombre', 'ombreux', 'ombrelle' i el verb 'ombrager' del francès, els topònims 'Umbria', a Itàlia, i 'Northumbria', a Anglaterra. En el cas del portugués i l'espanyol, afegint-hi l'article salat, el lexema català 'ombra' hauria generat el mot 'sombra' i les seves derivades en ambdues llengües. En el portugués, a més, hauria generat els mots 'umbraculífero', 'umbraculiforme', 'umbráculo', 'umbral', 'umbrático', 'umbratícola', 'umbrátil', 'umbrela', 'umbria', 'úmbrico', 'umbrícola', 'umbrífero', úmbrio', 'umbrófilo', 'umbrófobo', 'umbroso' i 'umbro'. Moltes d'aquestes paraules portugueses, en comptes de formar-se a partir del lexema portugués 'sombra', encara utilitzen el lexema català original 'ombra' o 'umbra'. També ha generat el lexema llatí 'umbra' i les seves derivades. En el cas de l'espanyol,  ha generat termes com ombrívolo o umbral (DS)

Ombrada o umbrada: nom | Significat: una gran extensió d'ombra. | Lexemalogia: nom català-occità derivat del lexema català-occità 'ombra' |  (DC)

Ombradiu o umbradiu: nom | Significat: zona a l'ombra, obaga | Lexemalogia: terme català-occità derivat del lexema català-occità ombra. (DC)

Ombradís o umbradís: adjectiu | Significat: lloc ombrívol, on no hi toca el sol. Figuradament també designa quelcom fosc o tètric. | Lexemalogia: terme català derivat del lexema català-occità ombra.  (DS)

Ombrall o umbrall: nom | Significat: indret amb ombra. També refereix al llindar de la casa, si aquest proveeix d'ombra.  | Lexemalogia: terme català-occità derivat del lexema català-occità ombra. Entre altres, ha generat el mot umbral que trobem a l'espanyol i el portugués, amb el mateix significat. (DS)

Ombrar o umbrar: verb | Significat: acció de produir ombra o situar-se a l'ombra | Lexemalogia: terme català derivat del lexema català-occità ombra. (DS)

Ombrat, ada o umbrat, ada: adjectiu | Significat: lloc ombrívol, on no hi toca el sol. Figuradament també designa quelcom fosc o tètric. | Lexemalogia: terme català derivat del lexema català-occità ombra. (DS)

Ombratge o umbratge: nom | Significat: indret amb ombra. | Lexemalogia: terme català-occità derivat del lexema català-occità ombra. (DC)

Ombreig o umbreig: nom | Significat: efecte de l'acció d'ombrejar. | Lexemalogia: terme català derivat del lexema català-occità ombra. (DS)

Ombrejar o umbrejar: verb | Significat: acció de produir-se ombra. | Lexemalogia: terme català derivat del lexema català-occità ombra. (DS)

Ombrejat o umbrejat: nom | Significat: en heràldica, designa l'objecte que apareix amb uns traços que imiten l'ombra per tal de produir la sensació de relleu. | Lexemalogia: terme català derivat del lexema català-occità ombra.

Ombrel·la, ombrèla o umbrel·la: nom | Significat: para-sol petit, habitualment de senyora. | Lexemalogia: terme català-occità derivat del lexema català-occità ombra.  (DS)

Ombrilhat, ada o umbrilhat, ada: adjectiu | Significat: lloc ombrívol, on no hi toca el sol. Figuradament també designa quelcom fosc o tètric. | Lexemalogia: terme occità derivat del lexema català-occità ombra. (DS)

Ombriu, va o umbriu, va: adjectiu | Significat: lloc ombrívol, on no hi toca el sol. Figuradament també designa quelcom fosc o tètric.  | Lexemalogia: terme català derivat del lexema català-occità ombra. (DS)

Ombria o umbria:   adjectiu | Significat: lloc ombrívol, on no hi toca el sol. Figuradament també designa quelcom fosc o tètric.  | Lexemalogia: terme català derivat del lexema català-occità ombra. Podria ser l'origen del topònim Umbria, que designa una regió tant a la Itàlia (Umbria) com a l'Anglaterra (Northumbria). (DS)

Ombrívol, a o umbrívol, a: adjectiu | Significat: lloc ombriu, on no hi toca el sol. Figuradament també designa quelcom fosc o tètric. | Lexemalogia: terme català derivat del lexema català-occità ombra. (DS)

Ombrós, sa o umbrós, a: adjectiu | Significat: lloc ombriu, on no hi toca el sol. Que fa bona ombra. Figuradament també designa quelcom fosc o tètric. | Lexemalogia: terme català derivat del lexema català-occità ombra. (DS)

Oreneta: nom | Significat: també anomenada auraneta. (Vegeu auraneta). Aucel de l'ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids (Hirundo rustica), de cua notablement forcada, amb les parts superiors de color blau fosc i les inferiors blanquinoses. | Lexemalogia: la paraula catalana oreneta és una deformació del terme auraneta. Es un diminutiu de la paraula composta catalana aura, integrada pels lexemes catalans au i Ra (déu solar). Vegeu aura (ocell). Les orenetes arriben amb la calor del sol, és a dir, a la primavera-estiu, d'aquí el seu nom.