R

Ranc, /a: paraula catalana. Nom. Lexema català | Significat: dit d'una cama o pota esguerrada, que es mou defectuosament. Tenia una cama ranca: per això coixejava. Rancallós. |  | Lexemalogia: és un lexema propi de la llengua catalana que ha originat derivades en català (ranquejar, rancallòs...) i en altres idiomes. 

Rang: paraula catalana. Nom. Lexema català | Significat: Grau o nivell social o jeràrquic. Aplec de valors que pren una determinada funció. Grup de taules d'un menjador assignades a un cambrer. | Lexemalogia: és un lexema propi de la llengua catalana que ha originat derivades en català (renglera, arranjar...) i en altres idiomes (ranking, rank...). 

Rangle o rengle: paraula catalana. Nom. Derivada. | Significat: Agrupació de persones o d'objectes posades l'una al costat de l'altra o l'una darrere l'altra. Ranglera. Filera. | Lexemalogia: terme derivat del lexema català rang. Es per aquest motiu que s'ha d'escriure rangle i no pas rengle.

Rancallós, /a: paraula catalana. Adjectiu. Derivada. | Significat: Amb una o més cames o potes ranques. Que camina coix o amb dificultat. | Lexemalogia: terme derivat del lexema català ranc.

Rànger:

Ranglera o renglera: paraula catalana. Nom. Derivada. | Significat: Agrupació de persones o d'objectes posades l'una al costat de l'altra o l'una darrere l'altra. Rangle. Filera. | Lexemalogia: terme derivat del lexema català rang. Es per aquest motiu que s'ha d'escriure ranglera i no pas renglera.

Ranquejar: paraula catalana. Verb. Paraula derivada. | Significat:Caminar ranc. | Lexemalogia: terme derivat del lexema català ranc.

Regna: paraula catalana derivada del verb 'regnar'. Nom. Cadascuna de les corretges de la brida amb què hom governa un animal.(CC)

Regne: paraula catalana derivada del verb 'regnar'. Designa el territori governat per un rei o reina. (CC)

Rellotge o Rallotja: paraula catalana composta dels termes 'Ra' + 'llotja'. Nom. Designa la casa (llotja) o l'allotjament del deu solar 'Ra', que segons la mitologia designa el deu sol. Els primers rellotges eren de sol. Es un instrument destinat a mesurar el pas del temps, que marca el pas dels astres. Es pronuncia 'rallotja' i caldria escriu-re-la així i no pas 'rellotge'.  (OB i DS)