R

Ranc, /a: paraula catalana. Nom. Lexema català | Significat: dit d'una cama o pota esguerrada, que es mou defectuosament. Tenia una cama ranca: per això coixejava. Rancallós. |  | Lexemalogia: és un lexema propi de la llengua catalana que ha originat derivades en català (ranquejar, rancallòs...) i en altres idiomes. 

Rang: paraula catalana. Nom. Lexema català | Significat: Grau o nivell social o jeràrquic. Aplec de valors que pren una determinada funció. Grup de taules d'un menjador assignades a un cambrer. | Lexemalogia: és un lexema propi de la llengua catalana que ha originat derivades en català (renglera, arranjar...) i en altres idiomes (ranking, rank...). 

Rangle o rengle: paraula catalana. Nom. Derivada. | Significat: Agrupació de persones o d'objectes posades l'una al costat de l'altra o l'una darrere l'altra. Ranglera. Filera. | Lexemalogia: terme derivat del lexema català rang. Es per aquest motiu que s'ha d'escriure rangle i no pas rengle.

Rancallós, /a: paraula catalana. Adjectiu. Derivada. | Significat: Amb una o més cames o potes ranques. Que camina coix o amb dificultat. | Lexemalogia: terme derivat del lexema català ranc.

Rànger:

Ranglera o renglera: paraula catalana. Nom. Derivada. | Significat: Agrupació de persones o d'objectes posades l'una al costat de l'altra o l'una darrere l'altra. Rangle. Filera. | Lexemalogia: terme derivat del lexema català rang. Es per aquest motiu que s'ha d'escriure ranglera i no pas renglera.

Ranquejar: paraula catalana. Verb. Paraula derivada. | Significat: Caminar ranc. | Lexemalogia: terme derivat del lexema català ranc.

Regna: paraula catalana derivada del verb 'regnar'. Nom. Cadascuna de les corretges de la brida amb què hom governa un animal.(CC)

Regne: paraula catalana derivada del verb 'regnar'. Designa el territori governat per un rei o reina. (CC)

Rellotge o Rallotja: paraula catalana composta dels termes 'Ra' + 'llotja'. Nom. Designa la casa (llotja) o l'allotjament del deu solar 'Ra', que segons la mitologia designa el deu sol. Els primers rellotges eren de sol. Es un instrument destinat a mesurar el pas del temps, que marca el pas dels astres. Es pronuncia 'rallotja' i caldria escriu-re-la així i no pas 'rellotge'.  (OB i DS)

I

Res: nom i lexema. | Significat: pregària. Acció de resar (1) | "Res" també és una corrupció de "re". Veure "re". (2) | Lexemalogia: lexema català que ha generat moltes paraules derivades, com ara el verb resar (o reçar), resitar (o recitar), els noms resari (o reçari), resital (o recital), resitació... Aquest lexema català el trobem present en altres llengües catalàniques, en les quals ha generat derivades. Podria ser que res sigui una abreviació de resitar (o recitar), paraula derivada del lexema català sita o cita (re-citar), i hagi esdevingut un lexema que ha generat altres derivades. Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia rés.

Resari o Reçari: nom | Significat: (1) Pràctica devocional de resar, dividida en parts, cadascuna amb cinquanta avemaries, repartides en cinc denes, que s’inicien amb la contemplació d’un misteri (de goig, de dolor o de glòria) i un parenostre a cada dena i que acaben amb un gloriapatri. | (2) Enfilall de grans, agrupats de deu en deu i separats per un gra més gros, units per un fil o una cadeneta que els travessa tots, destinat a comptar les avemaries i els gloriapatris en passar el rosari. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català "Res", que al seu torn origina el verb "resar". El "resari" (i no pas "rosari") és la pràctica de resar seguint un particular procediment. Aquesta paraula catalana la trobem present en altres llengües catalàniques, especialment derivades de la seva forma corrupta "rosari". Per exemple en castellà, rosario; en anglès, rosary; en alemany, rosenkranz... (OB)

Resitació o recitació

Resitador o recitador

 

Resitar o recitar

Resitació o recitació

Resital o recital

Resitat o recitat

Resitatiu o recitatiu

Rosari: Veure "Resari". Corrupció de reçari o resari.