S

Saltabutxaques :  nom i adjectiu | Significat: lladre de poca volada, pispa. | Lexemalogia: paraula composta catalana de les paraules salta i butxaca. Es una paraula recollida a Montgat (Maresme) (AV)

Sang : nom. | Significat: líquid, de color vermell en els vertebrats, constituït pel plasma i pels elements cel·lulars i que circula pel sistema vascular transportant l'oxigen i aliment als teixits i els productes residuals cap als òrgans de secreció. 'Sang', en sentit figurat, també fa referència a un determinat temperament o estat d'ànim. | Lexemalogia: lexema català que dóna lloc a derivades en llengua catalana, com ara sanguinolent, sangrar, sanguificar o sanguinari, entre d'altres. Altres idiomes estrangers també han format paraules a partir d'aquest lexema català, com per exemple les espanyoles sangre, sangrar, sanguijuela, sanguinario o sanguinolento. Aquesta paraula catalana ha originat la francesa sang (CC).

Sangada : nom. Paraula catalana derivada del lexema català sang. Sangada pot designar tant a la sang cuita com a una quantitat de sang que ha fluït d'una ferida. (DB)

Sangartilla : nom. Paraula catalana que podria derivar del lexema sang i que fa referència a una sargantana. També podria ser una deformació de la paraula sargantana. (DB)

Sangcremar : verb. Paraula catalana composta, provinent de la suma del lexema català sang i del verb català 'cremar' i que defineix l'acció de causar o patir una gran impaciència o una forta irritació. (DB)

Sangfluix : nom. Paraula catalana composta del lexema català sang i del lexema català fluix i que significa hemorràgia. (DB)

Sangglaçar : verb. Paraula catalana composta del lexema sang i del verb català glaçar i que designa
l'acció de causar o patir un fort esglai. (DB)

Sanglot : nom. Paraula catalana derivada del lexema català sang i que designa al sospir en què la inspiració i l'expiració es produeixen amb un moviment convulsiu, com els que solen acompanyar el plor desfet. Sovint és causat per una resposta exagerada del sistema nerviós autònom, que controla la respiració i el ritme cardíac, fet que explica la referència a la sang. Aquesta paraula catalana ha originat la francesa sanglot. (DB)

Sanglotar : verb. Paraula catalana derivada del lexema català sang i que fa referència a l'acció de fer sanglots o de plorar fent sanglots.

Sangonera: nom.

Satorna o Saturna : paraula composta catalana, derivada del lexema 'torna'. Nom. Aquesta paraula és composta de l'article salat femení Sa + el lexema torna. Refereix a la  tornada, en aquest cas de l'astre llunar, després que aquesta hagi realitzat el seu cicle diari i anual. Lluna vella o lluna d'estiu. En mitologia, refereix a la deesa llunar Satorna o Saturna, parella de la divinitat solar masculina Satorn o Saturn. Saturna és una deformació de l'original Satorna. (DB)

Satorn o Saturn : paraula catalana. Masculí de la paraula catalana 'Satorna'. Nom. Aquesta paraula és composta de l'article salat femení 'Sa' + el lexema 'torna'. Refereix a la  tornada, en aquest cas de l'astre solar, després que aquest hagi realitzat el seu cicle diari i anual. Sol vell o sol d'hivern. En mitologia, refereix al déu solar 'Satorn' o 'Saturn', parella de la divinitat llunar femenina 'Satorna' o 'Saturna'. 'Saturn' és una deformació de l'original 'Satorn'. A partir d'un moment indeterminat, es confereix aquesta denominació a un suposat planeta o estrella amb un anell d'asteroides. La paraula catalana saturn ha donat orígen a paraules en altres idiomes, com ara 'saturno' en espanyol o 'saturn' en anglès, francès o alemany, entre moltes altres. (DB)

Sega :

Segar :

Segador / Segadora :  

Segarra : Topònim | Significat: comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent. | Etimologia lexemalògica: paraula catalana derivada del verb català "segar", que al seu torn prové del lexema català "sega". Una segarra és una terra de sega. La vegetació predominant de la Segarra són els camps de cereals.

Sem, Sema: nom. | Significat: part o meitat igual (1) Reduït, minvat, amb la meitat del vigor, pansit. (2) Som. (A la Catalunya Nord i en certes parts de les Balears, així es pronuncia la primera persona del plural del verb "ésser")(3) En mitologia: Sem és el fill primogènit de Noé, iniciador de l'estirp dels pobles semites o semítics. (4) | Lexemalogia: lexema català que ha originat paraules derivades com ara "semen", "sement" o "semental", en considerar el semen o la sement una part de l'animal o la planta, la masculina, que generarà el tot, quan aquest s'uneix amb la part femenina. El seu plural és "sems", que ha generat la paraula composta catalana "ensems". Aquest lexema també ha generat derivades que relacionen amb "quelcom igual", com ara les paraules "semblant" o "semblança" o les que duen el prefix "sim-" o "simi-", com per exemple "similar" (en realitat, "semilar") o "símbol" (que en realitat devia ser "sèmbol"), o amb quelcom reduït a la meitat, com ara les paraules compostes que comencen pel prefix "semi-", com per exemple "semi-conductor". En mitologia, la Bíblia anomena al primogènit de Noé com a Sem. Noé és el pare de la humanitat i el nom de Sem podria simbolitzar la llavor del patriarca o una part del patriarca, entenent que els fills són la llavor o una part del pare.

Semàfor o semàfar : nom | Significat: Senyalització lluminosa per a regular el trànsit. | Lexemalogia: paraula catalana composta dels lexemes catalans "sem/a" + "far", venint a designar part o parts d'un far o  un far partit en diverses meitats.

Sems : nom. Plural de "sem" | Significat: parts o meitats iguals (1). | Lexemalogia: Ha generat paraules derivades catalanes com "ensems".

Seme :  nom | Significat: llavor. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català "sem". Es una paraula pròpia de la variant occitana. Es l'origen de les més modernes "semen" o "sement".

Semen : nom. | Significat: líquid produït pels òrgans de reproducció masculins, que conté els espermatozoides i serveix per a fecundar els oòcits madurs. | Lexemalogia: paraula catalana que prové del terme occità "seme", que significa "llavor", que al seu torn deriva del lexema català "sem". (DS)

Sement : nom | Significat: llavor | Lexemalogia: paraula catalana derivada del terme occità "seme" i de la catalana "semen", que al seu torn deriven totes del lexema català "sem". (DS)

Sementiri o cementiri : nom. | Significat: Lloc on s'enterren els morts. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del terme català "sement", que significa "llavor". Tal i com s'enterren les llavors per a generar una nova vida, a la tradició mitològica i religiosa catalana s'enterraven els morts per mirar de garantir una nova vida, en el més enllà, al difunt. La seva ortografia més adient seria "sementiri". (DS)

Seny : lexema català. Nom. Defineix un tret distintiu o característic, un signe o un coneixement. També denota ponderació, moderació o coneixement. (CC)

Senya : paraula catalana, derivada del lexema català 'seny'. Nom. Refereix al senyal, coneixement, detall o tret, la coneixença del qual pot servir per a distingir un individu o un objecte. (CC)

Senyal: Paraula catalana derivada del lexema català 'seny'. Un senyal és un signe, coneixement o gest distingible. La paraula en español 'señal' prové de la catalana 'senyal', atès que en espanyol no existeix el lexema 'seny' que la origina.(CC)

Senyor, senyora a o sènyer, senyera : nom i adjectiu | Significat: qui te seny. Persona que té autoritat o propietat sobre un territori, sobre persones o coses. Persona d'una certa posició, d'un cert rang social. Terme de cortesia. Marit i muller. En femení, la senyera és la bandera catalana, significant ensenya del senyor (ja sia senyor, comte, rei...). Bandera o ensenya de la nació catalana. Ensenya principal, de màxim rang. Qui portava la senyera (sènyer). | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català 'seny'. Una persona assenyada és qui te seny. Antigament (Ramon Llull), se'n deia sènyer o senyera, amb el mateix significat. Senyor ha passat a d'altres llengües catalàniques, com ara señor o señora (espanyol) o al llatí (senior), etc. També podria relacionar amb la paraula japonesa zen (CC).

Senyera : nom i adjectiu | Significat: ensenya del senyor, ja sigui aquest un senyor, un comte o un rei. Bandera o ensenya de la nació catalana. Ensenya principal, de màxim rang. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català 'seny'. Antigament (Ramon Llull), igual que es deia sènyer també es deia senyera. (CC)

Senyoria: Paraula catalana derivada del lexema català 'seny'. La paraula espanyola 'señoria' prové de la catalana 'senyoria', atès que en espanyol no existeix el lexema 'seny' que la origina. (CC)

Sitar o citar : verb | Significat: (1) Avisar (algú) perquè comparegui a tal hora en un lloc determinat. | (2) Adduir de viva veu o per escrit (un passatge d’un autor) en suport del que hom diu. El conferenciant cità un vers de Virgili. | (3) Anomenar (algú) com a digne d’atenció, d’admiració. Fou citat com a exemple de dignitat i de noblesa. | (4) Instrument de corda puntejada, propi de l’Índia, anàleg a la guitarra, bé que amb la caixa de ressonància semiesfèrica i el mànec força més llarg i travessat per nombrosos trasts. | Lexemalogia: verb derivat del lexema català sit, que denota una posició o un lloc i ha generat altres derivades com situar o situació. Sitar algú és quedar amb algú en un lloc.

Solombrar, solombrejar: verb occità derivat del lexema català-occità 'ombra' que designa l'acció de produir-se ombra. Es compost dels lexemes catalans-occitans 'sol' i 'ombra', atès que l'ombra, normalment, és produïda pel sol. (DS)

Sort nom, topònim i lexema | Significat: Encadenament de successos considerat com a fortuïts. Atzar. (1) Futur, destí. (2), Mena, tipologia (3). Capital, conjunt de diners (4) Terreny. (5) Objectes utilitzats amb fins endevinatoris o oraculars. (6) Topònim. Municipi del Pallars Sobirà. Probablement, aquesta població estava consagrada al déu de la sort, divinita pròpia de la mitologia catalano-occitana que molt segurament va nèixer en aquest indret. (7) | Lexemalogia: Lexema català i occità que ha originat paraules derivades en aquesta llengua (sorteig, sortilegi, sortejar...) i en altres llengües catalàniques, com ara sorteo o sortilegio (castellà), a sort of (anglès), sorcière (francès), sortu (euskera), etc.

Sortat, sortada : adjectiu. | Significat: qui té sort, afortunat, sortós. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català "sort". 

Sorteig : nom. | Significat: acció de sortejar, rifa. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català "sort".

Sortejable : adjectiu. | Significat: que pot ésser sortejat. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català "sort".

Sortejador, sortejadora : nom. | Significat: qui sorteja, qui rifa. (1) Qui tria la llana. (2) | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català "sort".

Sortejar : Sotmetre a sorts, decidir a l'atzar (1). Classificar per tipologies. (2) Fer sortilegis, endevinar. (3) | Lexemalogia: verb català derivat del lexema català "sort".

Sortenc, sortenca : gentilici. | Significat: de la vila de Sort, municipi del Pallars Sobirà. Probablement aquesta població estava consagrada al déu de la sort, divinita pròpia de la mitologia catalano-occitana. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català "sort".

Sorter, sortera : nom | Significat: fill que no és l'hereu ni la pubilla, cabaler. (1) Qui poseeix una sort de terra. (2) Sortiller, fetiller, buixot (3) | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català "sort".

Sortija : nom. | Significat: amulet, objecte que hom creu que dona sort a qui el duu. (1) Joia, freqüentment un anell o una anella. (2) Sortilla (3) | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català "sort". Com que els amulets eren ornats i molt apreciats, amb el temps, la sortija van acabar sent sinònim de joia.

Sortíleg, sortílega : nom, adjectiu | Significat: Ofici de sortiller. Qui es dedica a fer d'endeví o de bruixot. Fetiller o fetillera. | | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català "sort".

Sortilegi : nom. | Significat: Endevinació del futur per mitjà d’arts màgiques fonamentades en l'atzar. (1) Inbocació per canviar la sort o la predestinació. (2)  Mot genèric que designa les accions tendents a servir-se dels poders dels esperits. (3) | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català "sort".

Sortilla : nom. | Significat: Anella penjada enmig d’un cós, la qual ha d’ésser enfilada en el joc del mateix nom. (1) Joc en què, corrent a cavall, es tracta d’enfilar amb una llança, canya o pal., una anella penjada. (2) Joc de carrer en què, passant corrents, es tracta de pescar amb un bastó proveït d’una punxa, amb una badoquera, etc., fruita que hi ha surant en l’aigua d’un cubell. (3) | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català "sort". En aquest cas, la paraula sort es refereix a l'amulet o joia, normalment una anell o anella.

Sortiller, sotillera : nom | Significat: persona que realitza sortilegis. Ofici de fetiller o endeví. Qui endevina o determina la sort o predestinació. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català "sort". 

Sortós, sortosa : adjectiu. | Significat: afortunat, qui té bona sort. (1) Degut a la bona sort (2) | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català "sort". 

Sortosament : adverbi. | Significat: afortunadament, de manera sortosa, per sort | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català "sort".