T

Temp: nom. | Significat: mesura, magnitud, proporció, divisió d'un tot. En arquitectura i anatomia: paret o mur. | Lexemalogia: lexema mare català que ha generat moltes paraules derivades en llengua catalana, com ara templa, temps, temperatura, tempesta o temperament, i també en altres llengües catalàniques, com ara l'espanyol (temporal), el llatí (tempus), l'anglès (temporary), el portuguès (tempo), l'italià (tempo), romanès (timp), gallec (tempo), etc. (DS)

Temps: nom. | Significat: mesura de la durada i successió de les coses, contínua i uniforme, que hom detectar gràcies als fenomens successius esdevinguts, a intervals regulars, en els cicles astrals, solar o lunar, o en el curs de les estacions. | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Temperatura: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Temperament: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Temperamental: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Tempesta: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Templa: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Templàs: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Temple: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Templer: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Templet: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Tempo: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Temporada: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Temporal: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Temporalada: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Temporalisme: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Temporalitat: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Temporalitzar: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Temporalment: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Temporalós: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Temporani: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Temporàniament: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Temporer: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Témpores: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Temprança: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català temp.

Ter , terra: nom. | Significat: Part sòlida de la superfície del món. Sòl (1). Porció de la superfície del món. Extensió. (2). Sòl composat de substàncies vegetals i minerals. Pols. (3) En filosofia, un dels quatre elements (4) Nom d'un dels principals rius de Catalunya, el riu Ter, nascut a Ulldeter. (5) | Lexemalogia: lexema català. El masculí és ter i el femení és terra. Aquest lexema ha generat moltes paraules derivades en llengua catalana, com ara tèrbol, terme o terreny, i en altres llengües catalàniques, com ara l'espanyol (terreno), el francès (terrain), l'anglès (term), el portugués (terreno), l'italià (terreno), etc. Molta toponímia catalana incorpora aquest lexema, en alguns casos per influència del riu Ter que banya diverses poblacions.

Tèrbol: adjectiu. | Significat: líquid o fluid brut a causa de contenir partícules de terra o altres elements. (1) En sentit figurat: brut, confús, poc clar per a l'enteniment, poc net moralment. (2) | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català ter.

Terme: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català ter.

Termini: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català ter.

Terminal: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català ter.

Terraplè. Nom o substantiu. | Significat: Ple de terra (1) Estructura realitzada amb terra sobreposada, amb pedres i altres materials, generalment sostinguda amb parets d'obra. (2) | Etimologia: paraula catalana composta creada a partir dels lexemes catalans terra i ple. Aquesta paraula catalana la troben adaptada en altres llengües catalàniques com ara l'espanyol (terraplén), el francès (terre-plein), l'italià (terrapieno), etc.

Terrari: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català ter.

Territori: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català ter.

Territorial: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català ter.

Terrenal: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català ter.

Terreny: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català ter.

Terraqüi: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català ter.

Terratinent: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català ter.

Terròs: | Lexemalogia: paraula catalana derivada del lexema català ter.

Trempar

Trempat

Trempera

Tremp:

Trempó

Trempolí: nom. | Significat: ciutadà de la vila de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà, Catalunya. | Lexemalogia: gentilici del municipi català de Tremp.

Tor: nom. | Significat: [en la variant catalana] mamífer quadrúpede remugant criat com a bestiar. Mascle de la vaca. També anomenat toro brau o simplement brau. Quan és castrat se l'anomena bou. (1). Déu solar principal de la mitologia catalana, senyor del raig i de les tormentes. (2) Superfície descrita per la revolució d’una circumferència al voltant d’una recta situada en el seu pla i exterior a ella. (3) Motllura grossa convexa i semicircular. (4) [En la variant occitana] torre. Construcció cilíndrica o prismàtica, més alta que ampla, aïllada o sobresortint d'una edificació, feta per a protegir una ciutat o un castell, per a veure-hi a llarga distància, per a tenir-hi instal·lades campanes, rellotge, etc. | Lexemalogia: lexema mare català-occità que ha generat moltes derivades en llengua catalana-occitana, com ara toro, torment, tormenta, torre, etc. i en llengües catalàniques, com ara toro, tormento, tormenta, torre (espanyol), storm, torment, tower (anglès), torment, torri (maltès), toro, tormento, torre (italià), tormentum, turrim (llatí), touro, tormento, torre (portuguès), touro, tormenta, tormento (gallec), taur, turn (romanès), taureau, la tour, tempête, tourment (francès), torra, toru, turmentu (cors), storm, twr, tarw (gal·lès), etc, i en d'altres llengües, com ara stoharm, toer (frisó), torm, torn (estonià), stormur, turninn (islandès), stoirm, tùr, tarbh (gaèl·lic escocès), tårn, tyr, storm (danès), stier, storm (neerlandès), storm, tjur, torn (suec), ثور [thur] (àrab), tore, torong baka (cebuà), ταύρος [tauros] (grec), storm, tårn (noruec), tearounakam (cambodjà), tarbh (irlandès), tōphāna, trāsa,  (gujarati), shturem, turem (jiddisch), tholaman (laosià), stuerm, tuerm (luxemburguès), Stier, Sturm, turm (alemany), tarchlal (mongol), toro, tower (tagal), trápení (txec), шторм [shtorm,] (ucrainès), toring, storm (afrikaans), 塔 [Tǎ] (xinès), タワー [tawa] (japonès), torony (hongarès), dorrea (basc), etc. El lexema català tor també ha generat molts topònims, encara vigents, de la geografia catalana, com ara Tor, La Tor de Querol, Noguera de Tor, Vall de Tor, Castell de Tor, etc, i en altres llengües. Aquestes viles foren consagrades a la protecció del déu.

Toro:

Tora: nom. | Significat: vaca, femella del tor o toro

Torn:

Torna: 

Tornat: Paraula catalana. Nom. Paraula derivada del lexema català 'torn' o 'torna'. Significa qui torna o qui fa un torn. També refereix al vent que giravolta amb força formant una mànega en espiral que sovint assoleix gran alçada. Les paraules espanyola i anglesa 'tornado' derivarien de 'tornat', que al seu torn deriva del lexema 'torn' o 'torna'. (DB)

Tornado: Vegeu 'tornat'. (DB)

Tortosa: nom. Topònim | Significat: vila situada a la comarca del Baix Ebre, Catalunya, a prop del Delta. | Lexemalogia: paraula catalana composta dels lexemes catalans tor (toro, déu Tor) i tosa, significant tosa de Tor. Tortosa, per tant, fou una població consagrada pels antics al déu solar català Tor, divinitat principal de caire guerrer.   

Tromba: paraula catalana. Nom. Deformació de la paraula catalana 'trompa', de la qual prové, per la seva semblança amb una trompa d'elefant. Núvol prim i llarg, en forma d'embut, que de vegades es forma a la part inferior d'un nimbe baix. Quan es produeix damunt la mar o a plom d'un llac s'anomena mànega. (DB)